Resultats de la cerca

Format al Club Egara, en el qual desenvolupà tota la seva carrera, guanyà tres Campionats de Catalunya 1972, 1973, 1974, sis Lligues estatals 1971-75, 1979 i quatre Copes d’Espanya 1968, 1969, 1971, 1972 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa 1974 i disputà tres Copes del Món 1973, 1975, 1978 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Format al Centre Natació Mataró, guanyà la medalla de plata al Campionat d’Europa júnior 2008 El 2009 debutà amb la selecció espanyola absoluta

Quedà tercer en el Campionat d’Espanya d’enduro 1998 i fou guanyador de la medalla d’or dels Sis Dies Internacionals d’Enduro per països disputats a Austràlia 1998

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Jugà amb el Centre Natació Mataró des de la temporada 2006-07, equip amb el qual guanyà la Copa de la Reina 2016, 2022, la Lliga 2017, 2020, la Supercopa d’Espanya 2019, 2021 i la LEN Trophy 2016 Des de la temporada 2009-10 formà part de la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat del Món 2011, 2013, 2015, 2017, 2019, d’Europa 2014, 2016 i els Jocs Olímpics de Londres 2012, de Rio de Janeiro 2016 i de Tòquio 2020 En el seu palmarès figuren la medalla de plata 2012, 2020 i el diploma olímpic 2016 en els Jocs Olímpics, les medalles d’or en el Campionat del Món 2013, d’Europa 2014,…

Fundat l’any 1989, també és conegut com Club de Golf Masia Bach El primer president fou José Antonio Cadarso El camp de golf fou dissenyat per José María Olazábal i consta de dos recorreguts un de divuit forats de par 72 anomenat Masia Bach, i un altre de nou de par 31 anomenat Sant Esteve Ha organitzat competicions com el Campionat d’Espanya de professionals 1991, el Campionat de Catalunya de professionals 2005, el Peugeot Tour Espanya 2003, 2005 i el Catalonia Ladies Masters 2007 Disposa d’escola de golf, camp de pràctiques, pistes de pàdel i piscina

És la seu de la Unió Esportiva Figueres Fou inaugurat el 25 d’agost de 1986, amb Salvador Bach a la presidència del club empordanès, que acabava d’ascendir a segona divisió A, amb un partit en què l’equip local derrotà el Barcelona 3-1 El primer gol l’aconseguí el davanter local Cuevas La capacitat es troba al voltant dels 9500 espectadors

Considerada una de les cites més rellevants del calendari europeu, reuní golfistes de prestigi com Paula Martí Es disputà al Club de Golf de Sant Cugat 2003, 2004, al Golf Platja de Pals 2005, al Golf d’Aro Mas Nou 2006, al Club de Golf Masia Bach 2007 i a l’Empordà Golf Hotel & Spa 2008 Des del 2004 passà a formar part del Ladies European Tour Prèviament s’organitzava un torneig Pro-Am entre professionals i amateurs de caràcter benèfic La primera edició fou coneguda com Catalonia Ladies World Match Play

Soci del Reial Club de Golf de Cerdanya i del Club de Golf Masia Bach, formà part de les seleccions de Catalunya i d’Espanya d’aficionats fins el 2005, que passà al camp professional a través del programa Albatros per a joves professionals de la Federació Catalana de Golf, i començà a competir al circuit català i a l’espanyol El 2006 començà a jugar alguns tornejos del Challenge Tour, i el 2008 participà en l’European Tour En el seu palmarès hi ha dos tornejos internacionals, el Fred Olsen Challenge d’Espanya 2010 i l’Obert de Kazakhstan 2010