Resultats de la cerca

S’inicià en el Club Cadí Canoë Kayak, i s’especialitzà en eslàlom Competí en canoa simple i en canoa biplaça, amb Jordi Domenjó Fou diverses vegades campió de Catalunya en categories cadet, juvenil i absoluta Fou campió d’Espanya per equips i en C2 2009, 2010, 2011 Participà en canoa simple en el Campionat d’Europa júnior 2005 i en el Campionat del Món júnior 2005, 2006 En canoa biplaça competí en proves de la Copa del Món 2009, 2010 També participà en el Campionat d’Europa de la Seu d’Urgell 2011 i en els Campionats del Món Seu d’Urgell 2009, 2010 i 2011 Ha format…

Hi ha tres formes de guanyar o mantenir altura amb vol de vessant, vol tèrmic i vol d’ona En l’àmbit competitiu hi ha vuit classes segons el tipus de veler open, biplaça, estàndard, 15 m, 18 m, club, món i ultralleugera

Inaugurada el 1991, disposa de 51 pistes, 16 remuntadors, 205 canons de neu i dos parcs de surf 2011 Disposa també de dues escoles d’esquí El 1998 s’inaugurà el telecadira biplaça Puig Falcó, que remunta els esquiadors fins a la cota esquiable més alta de la serralada pirinenca cap de les Raspes Roies, 2751 m

Fundat el 1973, fou molt actiu durant els anys posteriors i donà un gran impuls a l’aeròdrom Desaparegué al començament dels anys vuitanta a causa del tancament de les installacions que l’acollien El 1999 reobrí com a secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Disposa de cinc velers biplaça, dos velers monoplaça i dos avions remolcadors Organitza vols de divulgació i ofereix cursos de vol a vela, ultralleuger i avió de motor

Fundat el 1994, està associat a l’Àger Delta Club i comparteix seu amb l’Albatros Escola de Vol Participa en la Lliga Espanyola i el Campionat de Catalunya de parapent Realitza cursos d’iniciació i perfeccionament i vols biplaça Practica el vol entre la serra del Montsec i la serra del port d’Àger i utilitza diferents camps d’aterratge, com el camp situat al costat del càmping Vall d’Àger, el Camp de la T o el Camp de 300

Fundat al final del 1992, alguns dels seus membres com Nil i Nèstor Bohigas, Xavier i Joan de la Mata o Lluís Giner foren pioners del parapent a Espanya entre el 1987 i el 1988 La primera seu s’ubicà a Barcelona i la zona de vol a Castejón de Sos i a Àger Posteriorment la seu es traslladà a Organyà, la zona de vol més habitual del club Participa en la Lliga Catalana de parapent i en trobades internacionals com la Coupe Icare de França Organitza sortides i cursos d’iniciació, progressió, simulació d’incidències i vols biplaça

Impulsada per l’empresa Difusión Náutica i la revista Skipper , hi prenien part embarcacions pneumàtiques tipus Zodiac de 3 m amb motors de 20 cavalls Els participants afrontaven un recorregut aproximat de 500 km durant nou dies entre Barcelona i Saragossa Les etapes passaven per Salou, l’Ampolla, Sant Carles de la Ràpita,Tortosa, Flix, Mequinensa, Escatrón, Sástago i Pina En el palmarès de guanyadors en semirígides, hi figuren Ricard Massabeu i Pedro Egea 1987 Nelson Campderà i Eduardo Sánchez 1988, 1990 Enrique Mascarell i Ernesto Martí 1989 Ricard Massabeu i Willy García 1991 Ricard…

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…

El bob, biplaça o de quatre places, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa entre 1500 m i 1800 m de longitud, amb un pendent d’entre el 8% i el 15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i tan sols admet com a vàlides les sacsejades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar-ne la velocitat Les proves,…