Resultats de la cerca

Fou campió de la I Copa Barcelona 1911, organitzada pel RACC

Amb el Club Petanca Salt guanyà el Campionat Provincial de Girona i quedà subcampió d’Espanya 2002 Després passà al Club Petanca Girona, amb el qual aconseguí bons resultats als Campionats de Catalunya

Començà la seva carrera en el món del rem al Reial Club Marítim de Barcelona Competí durant la dècada de 1960 i aconseguí bons resultats en regates estatals i internacionals en l’especialitat de 4 amb timoner i de iol a 4

Sorgí l’any 1989 amb la fusió de la Penya Cicloturista de La Sénia i el Club Ciclista La Sénia El seu primer president fou Pascual Navarra, tot i que el seu dirigent històric fou Nèstor Biosca Organitzà els trofeus Sant Llorenç i Sant Marc i, des del 1999, la Marxa Cicloturista Tres Regions Al llarg dels anys tingué diversos equips d’on sorgiren bons corredors de pista

Situat a la capçalera de la vall de l’Ingla, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a 1610 m d’altitud Refugi guardat amb una capacitat de vint-i-dues places És punt de pas del GR-107, conegut com Camí dels Bons Homes, i de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural També és base d’ascensions al Comabona 2554 m i a la serra del Moixeró

El seu pare, Antonio Roch, fou pioner de la columbofília catalana al final del segle XIX Fou diverses vegades campió absolut de velocitat i de fons Tenia un important colomar amb un quadre reproductor per a facilitar coloms de bons orígens Editor i autor de llibres de columbofília, és autor del Tratado práctico de columbofília 1955, Los secretos colombófilos 1959 i La Paloma mensajera 1968 També ha editat llibres del columbòfil cubà Víctor Manuel Pérez Larena

Vinculat al Club de Futbol Badalona, fou el primer atleta a Catalunya i a l’Estat espanyol a trencar la barrera dels 11 segons 10,9 s en els 100 m llisos 1931 El mateix any es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en 100 m i 200 m, proves en què establí els rècords estatals Aquests bons resultats li obriren la porta a competir internacionalment Amb la selecció catalana, assolí el títol estatal de 4 × 100 m 1935

Tercer membre d’una saga de pilots, s’inicià en el kàrting per passar-se després a les categories de monoplaces, com foren la Fórmula Júnior i la Fórmula BMW, on aconseguí el subcampionat Els bons resultats el portaren a la Fórmula 3 Euroseries i a l’Internacional FIA Cup i quedà tercer d’ambdós campionats 2011 El mateix any es convertí en el primer pilot de l’Estat que guanyà el Gran Premi de Macau, mundial oficiós de la categoria

Jugà la major part de la seva carrera esportiva a l’Atlético de Madrid, des de mitjan anys seixanta fins a la temporada 1973-74 Obtingué en diverses ocasions el subcampionat de Lliga La temporada 1974-75 fitxà pel Marcol de València, amb el qual obtingué bons resultats Fou 61 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 Participà també en els Jocs Mediterranis celebrats a Tunísia 1967 i en el Mundial Universitari de Romania 1974

S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980