Resultats de la cerca

Fou campiona de Catalunya dels 400 m 1984 i dels 4 × 400 m 1985 Competí per la Unió Atlètica Barberà, excepte un breu període en què fitxà pel CN Barcelona 1985

Nasqué amb l’objectiu de difondre la pràctica del beisbol a Catalunya i captar nous adeptes Editada en castellà, informava dels resultats dels equips catalans i de les activitats de la Lliga Oficial de Beisbol Incloïa una breu secció en què es parlava d’altres esports

Lateral dret, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1930-31, procedent del Badalona Després d’un breu pas pel Sevilla, tornà al Badalona Durant les temporades 1934-35 i 1935-36 jugà amb l’Hèrcules, la darrera d’aquestes a primera divisió En l’edició 1941-42 jugà amb el Futbol Club Barcelona

Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos

Com el seu germà Manuel, es formà al planter del Futbol Club Barcelona Quan encara no havia complert disset anys disputà un partit en la Lliga 1928-29 Interior esquerre, després de jugar de manera molt breu en l’equip blaugrana, fitxà, entre altres equips, per l’Espanyol 1929-30, el Júpiter 1930-34, el Sabadell 1934-35, el Vic 1935-37, el Badalona 1937, el Lleida 1941-42 i el Sant Celoni 1942-43

Es practicava amb una mena de vehicles sense motor coneguts amb el mateix nom i utilitzats per a fer curses en baixada Aquells primitius xassís amb rodes i manillars de bicicleta tingueren una certa popularitat i s’arribaren a constituir entitats com el Down Car Club de Catalunya, que organitzà moltes proves La seva existència fou breu, perquè aviat foren equipats amb motors de motocicleta i es convertiren en els anomenats autocicles, que donaren pas a una activitat esportiva més ben estructurada

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Migcampista S’inicià al Club Esportiu Sabadell 1995-96, i després d’un breu pas pel Girona, s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on jugà durant quatre temporades al filial Destacà com a migcampista, i disputà 206 partits a primera divisió amb el Llevant 1999-2002, 2007-08, el Màlaga 2002-05, 2008-09 i el Betis 2005-07 Finalment jugà al Nàstic de Tarragona 2009-10 i a la Ponferradina 2010-11, a segona divisió El 2002 formà part de la selecció catalana que s’enfrontà al Brasil

Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits

Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana