Resultats de la cerca

Fou un dels jugadors espanyols més importants de la segona meitat del segle XIX Estigué vinculat als inicis dels escacs a la ciutat de Barcelona Fou soci del cercle d’escacs del Café del Recreo i de la societat escaquista de la plaça Reial Fou també un habitual de les tertúlies d’escacs que es feien al Café de la Alhambra i al Café Munich

A la dècada de 1860, juntament amb altres aficionats, com Eusebi Riu Canal o Carles Bosch de la Trinxeria, constituïren un Cercle d’Escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, traslladat després al Cafè Cuyàs L’any 1862, juntament amb Eusebi Riu, fundà la revista mensual El Ajedrez , primera publicació d’escacs a l’Estat El 1865, quan ja s’havia deixat d’editar, se’n publicaren els tretze números en un sol tom

Impulsà els escacs a Catalunya al final del segle XIX Soci del Cercle d’Escacs del Café del Recreo, al carrer d’Escudellers de Barcelona, i de l’escaquístic Cafè Anglès Problemista, fou alumne de Joan Carbó Batlle i mestre de Josep Paluzie Lucena i de Valentí Marín Llovet El 1867 collaborà en la revista Teoría y práctica del ajedrez Fou redactor de la secció de problemes de la revista La Columna de Madrid Publicà el llibre Traité analytique du probleme d’échecs 1892 El 1883 s’encarregà de la columna d’escacs del setmanari La Ilustración Collaborà també en Ruy López 1896-99 A més, fou…

Fundat l’any 1921, fou impulsat per Plàcid Soler Bordas És considerat el primer club d’escacs d’Espanya la data de fundació és anterior a les federacions espanyola i internacional Foren precisament uns socis del club els que el 1925 fundaren la Federació Espanyola d’Escacs i, el 1927, la Federació Catalana d’Escacs La seva constitució tingué lloc al Gran Cafè Espanyol i posteriorment la seu central passà al Gran Cafè Comtal Després dels anys crítics, en què va estar a punt de desaparèixer a causa de la Guerra Civil, revifà durant els anys cinquanta, l’època de màxima esplendor Guanyà nou…

Es constituí l’any 1902 al desaparegut Cafè Torino del passeig de Gràcia Per les seves files passaren jugadors que destacaren en el Futbol Club Barcelona, com Forns, Marial –que també presidí el club blaugrana – o Quirante Tingué una trajectòria efímera

Pioner dels escacs a Catalunya, fou un dels fundadors, juntament amb Carles Bosch de la Trinxeria, del Cercle d’Escacs, al Cafè del Liceu de Barcelona, al final del segle XIX També fou fundador de la revista mensual d’escacs El Ajedrez 1862, juntament amb Hilari Soler Alomà

Era patrocinat per la casa de cafè italiana Faema segons models similars duts a terme a Suïssa, Itàlia i França Formà un equip de vuit corredors amb Federico Martín Bahamontes, Salvador Botella, Gabriel Saura i Bernardo Ruiz, entre d’altres, que competí durant part de la dècada dels seixanta i incorporà figures com Josep Segú i Guillem Timoner Collaborà en l’organització de diferents proves

Fou pioner i especialista del billar de fantasia S’inicià a la seva població natal i al cafè de l’Aliança del Poblenou, un cop es traslladà amb la família a Barcelona El 1932 es proclamà campió del món de billar de fantasia per primera vegada, títol que revalidà fins l’any 1965, i es convertí en el billarista més cotitzat del món El 1937 s’installà a l’Argentina, on feu una gran quantitat d’exhibicions, i el 1947 retornà a Barcelona

Fundat l’any 1930, nasqué de la fusió del Club Billar Mundial i el Billar Club Majestic La seva primera seu fou el saló de billars del Cafè American Bar Participa en els Campionats d’Espanya i de Catalunya de billar i algun dels seus jugadors també ha participat en el Campionat d’Europa i en trobades internacionals El 2011 organitzà el Campionat d’Espanya de billar artístic Des del 2004 organitza anualment el Trofeu Ciutat de Manresa de billar

Començà a practicar als billars del Cafè Novedades i del Tívoli, i s’especialitzà en xapó i en billar a tres bandes La temporada 1942-43 es feu membre del Club de Billar Barcelona Durant els anys quaranta i cinquanta, en diverses ocasions es proclamà campió de Catalunya de xapó i de tres bandes També es proclamà campió Espanya de xapó en sis ocasions 1961-64, 1966, 1967 i aconseguí el segon lloc en tres bandes 1968 A més, participà en competicions internacionals, com la Copa d’Europa a tres bandes 1968