Resultats de la cerca

Actuava de lateral esquerre i fitxà pel FC Barcelona el 1991 En tres temporades, disputà 111 partits Guanyà tres Lligues 1992, 1993, 1994, una Copa d’Europa 1992, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i una Copa Catalunya 1993 Fou una vegada internacional amb Espanya

Centrecampista, fitxà pel FC Barcelona 1968-75 procedent del Racing de Santander Amb el Barça disputà un total de 280 partits i marcà 23 gols Fou capità de l’equip que es proclamà campió de la Lliga la temporada 1973-74, i que golejà el Real Madrid al seu estadi 0-5 També guanyà la Copa del Generalísimo i la Copa de Fires 1971 En deixar el club blaugrana tornà al Racing de Santander L’Espanyol li concedí la medalla d’or, ja que en el darrer partit de la seva carrera marcà un gol amb el Racing que salvà el club blanc-i-blau de perdre la categoria Fou dues vegades internacional per Espanya

S’especialitzà en la modalitat de salt d’obstacles Es proclamà campió d’Espanya de salts per equips 1972

Defensa, a mitjan dècada de 1980 formà part de la Unió Esportiva la Palma Al final dels anys vuitanta fitxà pel FC Barcelona i el 1990 guanyà la Recopa d’Europa El 1993 encapçalà l’escola de futbol sala del Futbol Club Barcelona Jugà amb la selecció estatal

Fitxà pel RCD Espanyol la temporada 2004-05 procedent del Saint Étienne francès Fou jugador de l’equip blanc-i-blau fins al gener del 2012, quan fitxà pel Màlaga Amb l’Espanyol disputà 222 partits de Lliga, i guanyà la Copa del Rei 2006, tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 També establí el rècord d’imbatibilitat en la porteria amb 550 min sense encaixar un gol en la temporada 2008-09 Amb la selecció del Camerun participà en dues Copes del Món 2006, 2010, en quatre edicions de la Copa d’Àfrica, de la qual es proclamà campiona el 2002 i…

Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels Harlem…

Ala i pivot del Marfil Santa Coloma des del 1999, debutà a la divisió d’honor amb Marc Carmona al principi de la dècada de 2000 Formà part del primer equip fins el 2004 Posteriorment jugà en divisions inferiors, normalment a la divisió de plata, amb el FS Olesa, el FS Vall del Tenes, l’AE Bellsport, el FS Montsant i el FS Montcada, aquest últim des del 2012 Al mateix temps, entrenà diversos equips de categories inferiors

Entrà al món del bicicròs el 1987 i collaborà amb el club BMX Guineueta 1988-2004 El 1989 participà en la creació de la primera comissió de bicicròs dins de la Federació Catalana de Ciclisme Fou àrbitre de bicicròs 1990 Presidí la comissió de bicicròs de la Federació Espanyola de Ciclisme 2003-07 El 2005 entrà com a tècnic al Genesis Cycling Training Center

Conegut com La Pava , s’especialitzà en proves de resistència Fou pilot oficial de Montesa durant la dècada de 1960 Guanyà el Campionat d’Espanya de debutants en 125 cc 1961, any que guanyà el Trofeu CAP Disputà vuit edicions de les 24 Hores de Montjuïc i aconseguí una victòria 1969, pilotant una Bultaco 360 cc prototip amb Salvador Canyelles, i dues segones posicions 1963, 1965 L’any 1965 fou campió d’Europa de resistència amb Montesa

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona, el Club de Polo Sant Antoni de Viladrau i el Circa Europa Ostentà un hàndicap 2 Participà en els Campionats d’Europa 1993 amb la selecció espanyola