Resultats de la cerca

En competició, els biatletes esquien amb tècnica lliure i amb la carrabina penjada a l’esquena La distància recorreguda varia en funció de la prova individual, sprint, persecució, relleus i sortida en grup i la victòria s’adjudica a qui triga menys temps a completar-la En categoria individual s’han de recórrer vint quilòmetres realitzant quatre parades per disparar sobre uns blancs situats a una distància d’entre 100 i 250 m en les posicions de dempeus, agenollat i ajagut Cada errada en el tir suposa una penalització en temps A part de la modalitat clàssica, existeix també el biatló d’estiu,…

Formada al Tir Esportiu de Barcelona, fou la primera catalana olímpica en una prova de tir, concretament en carrabina d’aire de 10 m i en carrabina de tres posicions de 50 m en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Fou sisena en carrabina d’aire comprimit en el Campionat del Món 1998 i d’Europa 1999, i setena en la prova “tets” de la Copa del Món 2000 Guanyà el Campionat d’Espanya diverses vegades en les modalitats 3 × 20 i carrabina d’aire comprimit També baté el rècord d’Espanya de 3 × 20 amb carrabina de calibre 22

Formà part del Club de Tir Sabadell i del Tir Esportiu de Barcelona Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en carrabina matx i aconseguí el rècord estatal en l’especialitat de carrabina estirat amb final També guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya per equips representant el CT Sabadell i el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la prova de precisió de 50 m carrabina estirat El 2010 guanyà l’Open Lapua en carrabina estirat

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips en diverses ocasions Fou campió de Catalunya en carrabina d’aire 1999 i carrabina 3 × 40 2001 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diversos Campionats del Món i la Copa del Món 1991, en què aconseguí la medalla de plata en carrabina Formà part del cos tècnic de la federació catalana i l’espanyola de tir olímpic Fou seleccionador espanyol júnior

Són disciplines de tir de precisió, l’alta precisió, el blanc mòbil, la carrabina d’aire, el fusell 3 × 20, el fusell 3 × 40, el fusell prona, el matx anglès, la pistola d’aire, la pistola d’aire estàndard, la pistola d’aire ràpida, la pistola estàndard i el recorregut de tir a més, també en són disciplines, en categoria masculina, la carrabina 3 × 40, la pistola de foc central, la pistola de tir ràpid i la pistola lliure i, en categoria femenina, la carrabina 3 × 20 i la pistola esportiva

Formà part del Tiro Nacional de Barcelona, posteriorment Tir Esportiu de Barcelona L’any 1965 es proclamà triple campió d’Espanya en carrabina matx olímpic, tres posicions i estàndard A partir de llavors guanyà diversos Campionats d’Espanya, Catalunya i Barcelona en diferents modalitats, especialment en carrabina de tres posicions Participà en la prova de precisió de 50 m en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 En aquests últims Jocs, també disputà la prova de carrabina d’aire comprimit de 10 m Competí en diversos Campionats…

Ingressà a les files del Tir Esportiu de Barcelona l’any 1975 i guanyà la Copa del Rei 1980 en l’especialitat de carrabina, i fou segon 1979 i tercer 1981 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 en la prova de 50 m carrabina estirat Disputà diverses competicions internacionals com el Campionat del Món 1982