Resultats de la cerca

Debutà en competicions internacionals el 2001, any que aconseguí la medalla d’or en 4 × 100 m lliure al Campionat d’Europa Guanyà quatre medalles d’or en Campionats del Món, dues en 4 × 100 m lliure 2003, 2007, una en 4 × 50 m estils 2003 i una en 4 × 100 m estils 2007 El 2007 establí els rècords mundials de 4 × 100 m lliure i 200 m papallona En els Campionats del món també aconseguí la plata 2013 en els 200 m lliures i el bronze 2010, 2013 en els 100 m papallona Fou medalla de plata en els 200 m braça i bronze en els 100 m lliures en el Campionat del món en piscina de 25 m del 2009, i bronze…

El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure 2001 i finalitzà…

Formada com a ala, jugà set temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Gironella 2005-12, tot i que passà pel Femesala Elx 2008 La temporada 2012-13 jugà al Club Deportivo Orvina navarrès i el 2013 tornà al Gironella, que l’any 2017 passà a ser l’Associació Esportiva Penya Esplugues Guanyà quatre vegades la Copa Catalunya 2007, 2009, 2010, 2011 i fou escollida millor jugadora catalana 2009 Formà part de la selecció estatal universitària, amb la qual fou subcampiona del món 2011, i de la selecció absoluta, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa 2019 Fou elegida millor jugadora de la…

Tot i que jugà a bàsquet a les Escoles Pies de Sant Antoni i que disputà el Campionat de l’Obra Atlético Recreativa OAR amb el Santa Madrona i el CB Hispamer, destacà per la seva tasca organitzativa en la junta de la secció de bàsquet de l’OAR Fou una de les persones encarregades de difondre el minibàsquet per Catalunya Quan el minibàsquet passà a estar sota el control de la federació espanyola a través del Club Hesperia, fou designat responsable màxim de l’entitat i s’incorporà a la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol FCBQ Així mateix, fou membre de la comissió…

Membre del CN Kallípolis, fou campiona absoluta de Catalunya en solo i equip 2002 i estatal en equip 2002, 2003 i combo 2003 Té la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2001

S’inicià al Grup Esportiu i Excursionista Gironí Fou campió català i estatal de 110 m tanques 1956 El 1959 establí el rècord català d’aquesta prova amb 15,0 s Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el seleccionà per als Jocs Mediterranis, fet pel qual es negà a competir mai més amb la selecció espanyola i no va voler entrar dins el pla de preparació per als Jocs Olímpics de Roma 1960

Jugà al Múrcia, el Prat, el Júpiter i el Santboià i obtingué el títol d’entrenador El 1997 optà a la presidència del Futbol Club Barcelona Presidí el Santboià 2001-09 i la Federació Catalana de Futbol 2009-10

Membre del Futbol Club Barcelona, fou campió de Catalunya de llançament de martell promesa 1989 i absolut 1992 El 1990 obtingué la tercera posició en la mateixa competició

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els equips de…

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic