Resultats de la cerca

President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i, amb J M Cervelló i A…

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves de…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, s’especialitzà en medicina de l’educació física i de l’esport 1964 Del 1959 al 1970 fou assessor mèdic de la Federació Espanyola de Muntanyisme FEM, i també assessorà les expedicions als Andes 1961 i a l’Annapurna 1974 Fou metge de l’equip espanyol als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, als Campionats del Món d’esquí 1979, 1981 i als Jocs Mediterranis 1979 Fundà la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM, i fou representant de l’Estat espanyol en la comissió mèdica de la Unió Internacional d’Associacions Alpines i a la Comissió Internacional…

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment amb Frederic Virgili Ambdós disputaren la classe FI-6 m en els Jocs Olímpics de París 1924, i foren els primers campions d’Espanya de la classe Star 1941 Assolí altres títols estatals, fou campió d’Europa i guanyà el preolímpic 1936, però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola impedí que participés en els Jocs de Berlín

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

Lateral dret que jugà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Durant dues temporades 1957-59 actuà amb el Club Deportiu Comtal, filial barcelonista, i disputà un partit amb el primer equip blaugrana Posteriorment, milità cinc temporades amb el Racing de Santander 1959-64

Fou medalla d’or amb la Societat Esportiva de Pesca Marítima i Càsting de Castelldefels al Campionat d’Espanya de clubs de mar-costa 1991

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Construí la granja escola Paradís 1894 a Arenys de Mar, on creà la Reial Escola d’Avicultura 1896 Fundà la Societat Nacional d’Avicultors, fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i collaborà amb la Reial Societat Columbòfila de Catalunya 1892 També fundà la Real Federación Colombófila Española 1894, que presidí 1896-98 Escriví una trentena d’obres, entre les quals destaca Colombofilia 1894 Fou premiat pel Ministerio de la Guerra espanyol 1898 i rebé la Creu del Mèrit Agrícola de mans d’Alfons XIII 1908

Formada al CN Gavà, també competí pel CN Barcelona, el CE Mediterrani i el CN Sabadell Fou quinze vegades campiona de Catalunya en 800 m lliure 1989, 1990, 400 m lliure 1991, 1993, 50 m esquena 1997, 100 m esquena 1989, 1993, 200 m esquena 1997, 200 m papallona 1990, 1993, 200 m estils individual 1987, 1989 i 400 m estils individual 1987, 1989, 1990 També fou campiona d’Espanya d’estiu en 400 i 800 m lliure, 100 i 200 m esquena i 400 m estils individual, i d’hivern en 800 m lliure, 50, 100 i 200 m esquena i 400 m estils individual Disputà dos Campionats d’Europa 1989, 1991 i del Món 1991,…