Resultats de la cerca

Es formà a l’Atlètic de Terrassa, club on jugà durant tota la seva trajectòria esportiva Amb el club aconseguí guanyar vuit Campionats de Catalunya 1995, 1996, 1997, 2003-06, 2010, cinc Copes del Rei 1994, 1995, 1997, 2006, 2010 i vuit Lligues 1994, 1995, 1997, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, en els quals assolí la medalla de plata Es retirà l’any 2010

Fundat el 1979, l’equip masculí sènior inicià les competicions a tercera divisió provincial i anà pujant de categoria fins a assolir la divisió d’honor estatal el 1985, on romangué aquella temporada L’any 1990 l’equip es professionalitzà i la temporada 1991-92 es proclamà campió de primera divisió estatal, però retornà a divisió d’honor la temporada següent El 1994 inaugurà el nou pavelló Disposa de quinze equips, tant masculins com femenins, en diferents categories el primer equip masculí a primera divisió A i l’equip femení a la divisió de plata En el seu palmarès destaquen les tres Copes…

Membre del Club Nàutic Amposta, des de l’any 2015 competeix amb l’equip de la Universitat d’Ohio gràcies a una beca Fent parella amb Anna Boada, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 En el Campionat d’Europa del 2019 es proclamà campiona de la modalitat doble escull fent parella amb la basca Virgínia Díaz, i ambdues foren subcampiones del Campionat d’Europa del 2020 en la categoria de dos sense timoner

Es formà al Club Natació Tàrraco Durant la seva trajectòria 1999-2009, aconseguí vint-i-un títols de campió de Catalunya i catorze d’Espanya en diferents proves individuals Guanyà dues medalles d’or 2005, 2007 en la prova de rescat amb tub, una medalla de bronze 2007 en els 100 m remolc de maniquí amb aletes dels Campionats d’Europa, i les medalles de plata 2006 i de bronze 2004 de rescat amb tub, i de bronze 2008 en 4 × 25 m remolc de maniquí dels Campionats del Món En aquesta darrera prova fou segon als World Games 2005 i establí un nou rècord mundial També establí dotze rècords de…

Iniciat al Club Tennis Tarragona, a vuit anys passà al Club Natació Tàrraco, per al qual competí fins el 1998 El 1997 fou becat al CAR Joaquim Blume i l’any següent passà al de Sant Cugat, entrenat per Víctor Maya Del 1999 al 2008, any de la seva retirada, nedà per al Club Natació Sant Andreu, entrenat per José Antonio del Castillo Fou campió català júnior 1997, 1998 i en categoria absoluta 1999 en 200 m braça Aconseguí set títols, nou subcampionats i vint-i-dues medalles de bronze en els Campionats d’Espanya hivern i estiu destaquen els seus dos ors 2002, 2005, ambdós en 200 m braça Fou…

Membre fundador de l’Agrupació Esportiva Centelles 1979, jugà al primer equip fins el 1995 Guanyà tres Copes de la Generalitat 1988, 1989, 1990 i fou campió de primera divisió 1992 També fou entrenador, dirigent i president del club fins ben entrada la dècada de 2000 La temporada 2001-02 debutà com a segon entrenador del FS Martorell a la divisió d’honor A mitjan temporada 2004-05 assumí el càrrec de primer entrenador i la temporada següent, amb l’equip com a semifinalista al play-off pel títol de Lliga i a la Copa del Rei, fou escollit millor entrenador de l’any La temporada…

Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals 2000, Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc 2001, El paradís indicible La representació de Montserrat a l’edat moderna 2002, Del Paradís a la Nació La muntanya a Catalunya Segles XV-XX 2004 i Història social de l’excursionisme català El franquisme 2008

Defensa, jugà al Club Futbol Sala La Garriga 1987-91, Agrupació Esportiva Centelles 1991-94, FC Barcelona 1994-95, T2 Gràcia 1995-97 i Futbol Sala Santa Eulàlia Aconseguí l’ascens a divisió d’honor estatal amb el CFS La Garriga 1988 i l’AE Centelles 1992 Guanyà un títol de Lliga de divisió d’honor 1989 i fou subcampió d’Europa 1990 També fou tercer a la Copa d’Espanya en dues ocasions 1989, 1990 i guanyà la primera edició de la Copa de Catalunya la temporada 1990-91 A partir de la primera dècada de 2000 entrenà el CFS La Garriga en categories estatals i posteriorment…

Pertanyé a la Unió Velocipèdica Poble Nou Esdevingué el primer campió d’Espanya de puntuació 1950, 1952 També guanyà el Circuit de Manresa 1950 amb el Club Ciclista Barcelona i la cursa de festa major de Centelles 1952 amb la Unió Ciclista Hortense

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya Disputà amb el Futbol Club Barcelona el que està considerat el partit d’arrencada del futbol femení català, al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles 1970 Jugava de davantera i fou l’ànima de l’equip blaugrana, anomenat aleshores Penya Femenina Barcelonista