Resultats de la cerca

Situat a Sant Llorenç Savall, és la installació d’aquest tipus més antiga de l’Estat espanyol Inaugurat el 1998 i dirigit per Los lokals de La Clau, disposa de diferents circuits i zones per a la pràctica de totes les discicplines extremes de bicicleta tot terreny, bicicròs i bicitrial S’hi han organitzat diferents esdeveniments i més de 200 competicions, com els Campionats d’Espanya de bicitrial

S’inicià al Club Reus Aigüesverds i passà al Can Cuyàs Golf Com a amateur guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1999 individual i de dobles juntament amb Maria Beautell També guanyà els Internacionals del Marroc 1998, Portugal 1999 i Espanya 2001 júnior Debutà amb la selecció espanyola el 1995 i fou campiona d’Europa per equips en categoria girl 1997, júnior 1998, 2002 i amateur 2003 També fou subcampiona d’Europa individual 2001 i tercera del món 2002 Es professionalitzà el 2003, any que rebé la medalla de plata al mèrit de la Federació Espanyola de Golf

Fitxà per la Unió Esportiva Santboiana l’any 2012, on arribà provinent del TV Pforzheim de la Lliga alemanya Juga a la posició de tercera clau L'any 2017 aconseguí la seva primera Copa del Rei amb la Santboiana

Fou un dels jugadors pioners de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi català, abans de la Guerra Civil Fou president del club 1961-63 i secretari general en diverses de les seves juntes directives Tingué un paper clau en la negociació amb l’exèrcit, al final dels anys quaranta, que permeté al club obtenir els terrenys de l’actual emplaçament

El 1897, sota la presidència de Luis de Norregard, organitzà curses de 500 m sobre pistes de terra El 1905 collaborà en l’organització del Campionat d’Espanya guanyat per Pablo Pujol Entre els seus socis destacà William Tarin, figura clau en el desenvolupament del ciclisme a Tarragona La seva activitat també fou de caràcter social amb sortides i excursions des de Tarragona cap a poblacions com el Vendrell i Valls

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

S’inicià en el Club Natació Barcelona i ja com a juvenil fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola Ocupà la posició de mig d’obertura i de darrer, i fou un dels jugadors clau de l’equip que l’any 1974 aconseguí el subcampionat de la Lliga espanyola També fou campió de Catalunya Amb la selecció espanyola absoluta jugà tres partits Retirat el 1978, collaborà com a metge, directiu i jugador de l’equip de veterans de la Unió Esportiva Santboiana

Començà a jugar a l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona el 1988 en la posició de segona línia Passà a l’RC l’Hospitalet 1995-2002, on acabà jugant com a tercera clau, i al BUC la temporada 2002-03 En el seu palmarès, hi figuren tres Campionats d’Espanya 1988, 1994, 1997 i dues Copes de la Reina 1998, 2002 Formà part de la selecció espanyola en trenta-tres ocasions i disputà la Copa del Món 2002 a Barcelona

Migcampista del Futbol Club Internacional, debutà a la Lliga catalana la temporada 1919-20 Posteriorment jugà al Centre d’Esports de Sants 1920-22 i al Futbol Club Barcelona 1922-30 Fou un dels jugadors clau de l’edat d’or del club blaugrana i es retirà havent jugat 267 partits i havent marcat 9 gols Guanyà sis Campionats de Catalunya 1924-28, 1930, tres Copes del Rei 1925, 1926, 1928 i una Lliga espanyola 1929 Jugà en dues ocasions amb la selecció espanyola

Quaterback format als Wildcats de la Central Washington University El 1997 fitxà pels Barcelona Dragons procedent del Seattle Seahawks, equip de la lliga professional dels EUA Disputà la Lliga europea amb l’equip de Barcelona, on concretà 171 passades de 317 intents, i aconseguí 2448 iardes Realitzà la passada més llarga de la història de la competició, de 96 iardes, rebuda per Marco Martos i que acabà en touchdown Fou clau en la consecució de la World Bowl 1997 i fou escollit MVP de la competició Posteriorment tornà al NFL, on es retirà el 2012