Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Internacional d’Hoquei sobre Patins, la primera edició tingué lloc a Stuttgart Alemanya l’any 1936 Catalunya acollí quatre edicions d’aquest campionat La primera es disputà entre l’1 i el 10 de juny de 1951 al Pavelló dels Esports de Barcelona La competició es desenvolupà pel sistema de lligueta, i el darrer partit decidí el títol Espanya 4 - Portugal 3 La selecció espanyola era formada per Josep Soteras, Joan Orpinell, August Serra, Jordi Trias, Tito Mas, Josep Llinàs, Ramon Bassó i Joan Antoni Zabalia, amb Joan Antoni Samaranch com a seleccionador Fou el primer…

En funció del resultat de cada encontre victòria, empat o derrota s’assignen uns punts determinats El guanyador final és l’esportista o l’equip que suma el nombre de punts més alt un cop s’han celebrat tots els enfrontaments

Fill de Young Ciclone , competí representant el Club de Boxa Poble Sec El 1950 debutà com a boxejador amateur a la sala Price de Barcelona, on derrotà el púgil Marzal Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superlleuger 1954 Integrà la selecció catalana de boxa amateur que s’enfrontà a la de Castella 1955

Jugà amb la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona i el Club de Futbol Badalona, tant en la modalitat d’handbol d’onze com en la de set jugadors Participà en la primera edició del Campionat d’Espanya d’handbol d’onze Fou seleccionador català durant la dictadura i la selecció catalana derrotà la de Ginebra i la de Castella

És la seu de la Unió Esportiva Figueres Fou inaugurat el 25 d’agost de 1986, amb Salvador Bach a la presidència del club empordanès, que acabava d’ascendir a segona divisió A, amb un partit en què l’equip local derrotà el Barcelona 3-1 El primer gol l’aconseguí el davanter local Cuevas La capacitat es troba al voltant dels 9500 espectadors

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià…

Forma part, des del 2007, del circuit internacional de la World Tennis Association WTA Es començà a jugar el 2003 amb la denominació d’ITF Ciutat de Barcelona a les pistes del Club Tennis de la Salut A partir del 2007 es traslladà al Barcelona Tennis Olímpic, de la Vall d’Hebron El 2008 obtingué la consideració de Campionat Internacional de Tennis Femení d’Espanya i l’any següent es traslladà un altre cop, aquesta vegada a la seu del David Lloyd Club Turó La primera vencedora fou l’aragonesa Marta Fraga, que en la final derrotà una futura número 1 del rànquing mundial, Ana Ivanovic Des d’…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine…

Fundat el 1940, nasqué com a Grup Esportiu de l’empresa Aismalíbar S’inscriví a la competició d’Educación y Descanso tant en categoria masculina com femenina Fou campió provincial en diverses ocasions, fet que li permeté disputar el Campionat d’Espanya El 1951 s’inscriví en competicions federades com a CB Aismalíbar tot i que parallelament el GE Aismalíbar prosseguí en la competició d’Educación y Descanso L’equip federat assolí l’ascens a primera divisió catalana la temporada 1954-55 L’any següent, en el debut a la categoria, guanyà el títol Fou un dels equips fundadors de la Lliga estatal de…