Resultats de la cerca

Depengué de la Delegación de Juventudes de Falange sota la dictadura franquista i fou fomentada per Educacióny Descanso Fou una de les entitats pioneres en la introducció del basquetbol a les terres de Ponent També disposà d’una secció d’atletisme fins el 1984, que cessà l’activitat

Jugà amb la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona i el Club de Futbol Badalona, tant en la modalitat d’handbol d’onze com en la de set jugadors Participà en la primera edició del Campionat d’Espanya d’handbol d’onze Fou seleccionador català durant la dictadura i la selecció catalana derrotà la de Ginebra i la de Castella

El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…

Nom que prengué l’ Aeròdrom Canudas el 1939 S’anomenà d’aquesta manera durant tota la dictadura franquista en honor d’un dels propietaris de l’Espanya Industrial, Carles Muntadas Prim, aviador que morí durant la Guerra Civil Entre el 1941 i el 1946 s’hi realitzaren una sèrie d’obres que envaïren les installacions de l’Aero Club de Barcelona Al final dels anys quaranta es fusionà amb l’ Aeròdrom Latécoère i l’antic Aeròdrom de la Volateria , i es formà l’actual aeroport de Barcelona

El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El…

Creat a l’empara del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, fou el primer intent del catalanisme polític per regular la política esportiva de Catalunya Tenia per objectiu orientar i dirigir la cultura física i els esports de Catalunya a través de la creació d’una base infraestructural esportiva i de plataformes per a atletes i preparadors físics N’assumí la presidència Romà Sol i en foren vocals Alfred Pereña, Enric Ràfols, Josep Martínez Vallespí i Josep Anton Trabal A causa de l’inici de la dictadura de Primo de Rivera l’any 1923, les seves polítiques no…

Promogut per Jaume Llauradó, amb la collaboració d’altres opositors del president Josep Lluís Núñez, fou batejat en homenatge al jugador blaugrana Josep Samitier Presentat com a grup de debat i opinió, té la intenció de fer barcelonisme mitjançant debats, conferències, taules rodones, tertúlies i altres actes relacionats amb el Futbol Club Barcelona També ha realitzat presentacions de llibres impulsats pel Fòrum mateix, o escrits per algun dels seus membres, entre els quals cal destacar Decàleg del culé 1993, Onze del Barça 1994, Seleccions esportives un dret de Catalunya 2002, El Barça d’un…

Fundada el 1901 en l’àmbit dels nuclis republicans de la ciutat, a partir del 1914 disposà d’una important secció esportiva que fomentava l’esport popular Construí el camp d’esports de la Joventut Republicana de Lleida 1919, amb piscina, velòdrom, pistes de tennis i de patinatge, frontó, gimnàs i camps de futbol, que fou un punt d’irradiació esportiva a les comarques de Lleida i una de les installacions esportives capdavanteres a l’Estat espanyol D’aquestes installacions, en sorgiren diferents seccions i clubs esportius de natació 1919, atletisme 1920, boxa 1922, ciclisme, futbol campió de la…

Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera…

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…