Resultats de la cerca

Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria, també jugà al Cerdanyola CH 1972-75 i al CP Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1976 Finalment, tornà al Noia, on es retirà el 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió del món 1968

En el Campionat d’Europa aconseguí la medalla de bronze individual 1999 i la quarta posició 2001 Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1998, 2011 Obtingué dues medalles de plata individual 1999, 2005, dues d’or per equips 2001, 2010 i tres bronzes 1998, 1999, 2010 en el Campionat d’Espanya de raid Fou subcampiona de Catalunya individual 1999 i per equips 2006 Compaginà l’activitat esportiva amb la seva feina com a professora a l’Hípica Aiguamolls de Palau-saverdera, de la qual és propietària

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

Ha competit representant els clubs Maguila Team i la Surfera Gironina Obtingué la quarta posició dels Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 dins de la cursa de cros i una lesió no li permeté acabar la mànega de classificació dels Jocs de Vancouver 2010 Guanyà cinc vegades consecutives el Campionat d’Espanya d’eslàlom gegant i quatre el Dual El 2005, aconseguí la trenta-dosena posició de la Copa del Món i la quarta de la North American Cup i l’any 2006 obtingué l’onzena posició en la mateixa cursa

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907 Des del 1904…

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta, es proclamà campió de Catalunya d’espasa 2001 El 2005 marxà a París, on entrenà a les ordres del gran mestre francès Daniel Levavasseur El mateix any, guanyà la medalla de plata en la prova de Doha de la Copa del Món, i la del 2010 a Puerto Rico Formà part de la selecció espanyola des del 2003, amb la qual disputà sis Campionats del Món, quatre d’Europa, els Jocs Mediterranis 2005, en els quals fou finalista, i els Campionats Iberoamericans 2007, en els quals obtingué la medalla de bronze Es retirà de la competició el 2011 Té el títol d’àrbitre estatal d’…

S’inicià al CP Vic, però des dels dotze anys juga al CP Voltregà, equip amb el qual ha guanyat dues Copes d’Europa 2008, 2011, cinc Campionats d’Espanya 2003, 2005-08, dues Lligues espanyoles 2011, 2012, quatre Copes de la Reina 2006, 2007, 2008, 2011 i set Lligues catalanes 2003-09 Ha estat internacional absoluta tant amb Espanya com amb Catalunya Amb la selecció espanyola guanyà dos Campionats del Món 2000, 2008 i un Campionat d’Europa 2009

Formà part del Jabac Club de Futbol S’inicià en l’aixecament de peses a les grades de les pistes d’atletisme de Terrassa El 1972 participà en la fundació del Club de Peses de Terrassa, del qual ocupà la presidència de la secció esportiva Exercí com a jutge de primera categoria estatal El 1975 fundà i presidí el Centre d’Esports Matadepera CEM, que funcionà com a escola i centre de tecnificació d’halterofília Fou director esportiu d’halterofília en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Promocionà l’halterofília a les escoles fins que abandonà la presidència del CEM

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i membre de la secció catalana del GAME 1973 Participà en l’expedició mataronina al Noshaq Central 1976 i assolí el cim del Broad Peak 1981, juntament amb Manuel Hernández, en la que fou la primera ascensió catalana, i morí en el descens El 1984 la FEEC inaugurà el refugi bivac del Mont-roig, al Pallars Sobirà, que duu el seu nom

Disputà els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012 i dos Campionats del Món 2006, 2010, i guanyà dues medalles de bronze al Campionat d’Europa 2009, una medalla de plata i una de bronze als Jocs Mundials de l’IBSA, i dos bronzes més al Campionat del Món de piscina curta