Resultats de la cerca

El 1993 cursà estudis al Centre Eqüestre Cantegril de Foix i al Centre Eqüestre d’Avinyó, a França Practicà diverses disciplines hípiques fins que s’especialitzà en el raid, en la qual fou campió estatal individual i per equips 2005 Guanyà les mateixes categories al Campionat d’Espanya Interautonomies de dues estrelles 2006, del qual també fou subcampió individual 2009 Fou dues vegades subcampió de la Copa del Rei 2009, 2010, i vencedor de la Lliga d’alta competició espanyola en categoria genets 2005, 2010 i cavalls 2003, 2005, 2010 Guanyà la Copa Catalana de velocitat lliure 2001 i finalitzà…

Després d’exercir unes quantes temporades a segona divisió, dirigí partits de primera durant vuit temporades 1971-79 En finalitzar aquesta última campanya es retirà Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, dirigí 75 partits a la màxima categoria Més tard exercí de comentarista esportiu

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Fundat el 1946, el seu precedent fou el Club Nàutic Tortosa, fundat l’any 1928 però que tingué una vida efímera El primer president fou Julià Mangrané El 1948 participà en el seu primer Campionat d’Espanya de rem i guanyà la medalla de bronze amb una iola prestada pel Club de Mar de Barcelona L’equip estigué format per Pepín Gas, Pepe Monclús, Juanito Forés, Enric Argelaga i Josep Beltran al timó Durant diferents etapes també tingué les seccions de natació, motor, pesca, tennis, tennis de taula, excursionisme i basquetbol El 2011, a part del rem, tingué seccions de vela i piragüisme El 1956…

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…