Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, participà en les expedicions al Lhotse 1980, el Payu 1984, l’Everest 1988, 2000, que assolí el segon any, el Manaslu 1991 i el Thalay Sagar 1993

Fou redactor de la revista esportivohumorística Papitu i, a partir del 1922, Xut Creà la publicació Orsai 1924 També collaborà en La Barrila Deportiva 1924, on signava amb el sobrenom de Quirova o K Melo

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, formava tripulació amb Pi Castelló Disputà la prova de la classe FI de 6 m en els Jocs Olímpics de París 1924 Fou el primer campió d’Espanya en la classe star 1941

Alumne de Berger i impulsor de la boxa, el 1884 installà una sala per a practicar aquest esport al carrer de la Cera de Barcelona El 1889 obrí un espai de característiques similars al carrer de Jupí, que arribà a tenir trenta-dos alumnes, entre els quals destacaren Armenteras, Pijuan o Layret Després del seu tancament, el 1897 obrí una nova sala al carrer del Doctor Dou i una darrera el 1904 al gimnàs Bricall

Format al Club Natació Calafell, guanyà el Campionat de Catalunya en classe optimist 1973 i formà part de la selecció espanyola que guanyà el Campionat d’Europa 1976 Posteriorment guanyà el Campionat de Catalunya en classe laser 1983, el d’Espanya en hobie cat 16 1984, la Mediterranean Hobie Fun 1984, 1986 i la Copa d’Espanya de first class 8 2001 Per altra banda, fou director de l’Escola Catalana de Vela, de l’Escola de Vela de la Federació Catalana, director tècnic del Centre Municipal de Vela i director de l’àrea esportiva del Club Nàutic El Balís Collaborà en institucions com la…

Vestí la samarreta de l’Hispano Francès Començà jugant en l’equip B el 1958 i l'any 1960 passà al primer equip, a les ordres de Salvador Navés Guanyà tres Lligues 1967, 1968, 1973, la darrera com a jugador entrenador, i quatre Copes del Rei 1964, 1966, 1967, 1968 Disputà més de 50 partits amb la selecció espanyola, que capitanejà, i amb la qual participà en els Campionats d'Europa 1969, 1972, 1973 i 1974 i el preolímpic de Munich de 1972 Entre els anys 1976 i 1978 jugà i entrenà el Club Voleibol Sant Cugat, on com entrenador els seus equips que participaren en la Recopa d'Europa 1977, 1978 L'…

Membre del Club Natació Kallípolis, destacà l’any 2002 en proclamar-se campió de Catalunya en la prova de banderes, títol que guanyà en nombroses ocasions En aquesta mateixa especialitat guanyà la medalla d’or al Campionat d’Espanya d’estiu 2009 i la Lliga de clubs de divisió d’honor 2005, 2008, 2010, en què aconseguí diversos podis tant en banderes com en esprint platja Amb la selecció catalana també guanyà la medalla d’or en banderes en el Campionat d’Espanya 2006, 2009, així com en llançament de corda 2008, i participà en competicions internacionals com el Míting Internacional Ciutat de…

Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer

Format als Maristes de Sant Joan de Barcelona, a divuit anys passà al Nerva, equip format per jugadors sortits d’aquell collegi, amb el qual pujà a primera divisió El 1964 es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Posteriorment jugà amb el Club Esportiu Laietà, el Futbol Club Barcelona 1969-70, el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-72, l’Arenys de Munt 1972-77, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa 1977, i el Club Patí Vic 1977-80, en el qual es retirà També fou internacional absolut amb l’equip estatal

Membre del Club Natació Barcelona, en el període 1979-81 fou dos cops campió d’Espanya de primera categoria i participà en dues Copes d’Europa de clubs 1980, 1981 Amb la selecció espanyola, jugà 39 partits i disputà els Jocs Mediterranis 1979, en els quals obtingué la medalla de bronze, i els Jocs Olímpics de Moscou 1980