Resultats de la cerca

Hi participen equips d’ambdós països, que competeixen en categoria individual, en parelles i en grup La competició l’organitza la Federació Esportiva Catalana de Twirling, la Fédération Sportive Nationale de Twirling de França i el club amfitrió

Jugà en diversos equips francesos abans d’arribar a l’Atlético de Madrid 1948-51, amb el qual guanyà dues Lligues 1950, 1951 i fou el porter menys golejat la primera temporada Posteriorment fitxà pel RCD Espanyol, on jugà quatre temporades 1952-56 i fou de nou el porter menys golejat de la Lliga en la de 1955-56 Una lesió de clavícula precipità la seva retirada momentània i retornà amb una darrera temporada a l’Olympique de Marsella 1958 Jugà un total de 152 partits a la Lliga espanyola Posteriorment desenvolupà una extensa carrera com a tècnic, havent dirigit, entre d’altres, el RCD Espanyol…

Mecànic de professió, al juny del 1909 formà part de l’equip de Louis Blériot, que fou el primer a creuar el canal de la Mànega amb avió Una vegada obtingué el títol de pilot, fou contractat per l’Associació de Locomoció Aèria de Barcelona L’11 de febrer de 1910 protagonitzà el primer vol amb avió de Catalunya, amb un monoplà Blériot XI a l’hipòdrom de Can Tunis, vol que també es considera com el primer d’Espanya si se n’exceptua un altre de Juan Olivert de seixanta segons dut a terme uns quants mesos abans

Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué

Doctor en Medicina i en Ciències Naturals, és el bioespeleòleg amb l’obra més extensa Deixeble del romanès Emile George Racovitza, entre el 1909 i el 1917 recorregué Catalunya a la recerca de fauna subterrània i classificà un gran nombre de nous exemplars Disposà de la collaboració del mateix Racovitza, Faura i Sans, Rocafort, Bolívar i d’altres

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

Central provinent del Modugno de la sèrie A2 italiana, el 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona, però la temporada següent marxà a França per jugar amb el Narbonne Volley Al març del 2011, retornà a la Superlliga espanyola, aquesta vegada per defensar els colors del FC Barcelona Acabada la temporada fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Fou inclòs dins l’equip de les estrelles de la temporada 2011-12 Juga com a internacional per França

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya

La temporada 1996-97 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent del Nantes Davanter, romangué dues temporades al club, amb el qual disputà 59 partits de Lliga i marcà 17 gols Fou set vegades internacional per França

Començà la carrera com a entrenador professional a França, al Rugby Club Plateau 25 1996-2002 Marxà a Itàlia, on entrenà l’Aquila 2003-05 i el Catània 2005-09 Arribà a Catalunya i feu de director tècnic de la Federació Catalana de Rugbi 2009-13, i després fou seleccionador d’Andorra 2013