Resultats de la cerca

Presidí el Reial Automòbil Club de Catalunya 1934-36 i després de la Guerra Civil Espanyola formà part del grup reduït de persones que tornà a posar en funcionament l’entitat

Creà diversos autocicles –pràcticament un únic model al qual es podien posar diverses carrosseries– que es feren populars entre els participants en les curses de l’època El motor més potent, de 8 CV, fou l’emprat per a les competicions La marca estigué pocs anys en funcionament

Formà part de la junta directiva del Club Voleibol Sant Cugat i de la Federació Catalana de Voleibol, que presidí 1999-2000 Establí nous criteris per al funcionament dels centres de tecnificació, dels quals regulà la forma de treballar, i creà les bases per al desenvolupament i la promoció del voleibol a les escoles

Fundat el 1984, inicialment tingué quatre pistes d’esquaix i es dedicà exclusivament a aquest esport Té equip de competició d’esquaix i soft-ràquet i ha acollit diversos play-off de la Lliga Catalana d’esquaix Després d’uns quants anys de funcionament, amplià l’oferta esportiva oferint classes de judo, taekwondo, karate, aeròbic i altres activitat dirgides Disposa d’unes installacions de 1500 m 2

Fou instaurat el 2007, seguint l’exemple de ciutats com Brusselles i Viena, amb la voluntat d’estendre’s per l’àrea metropolitana de Barcelona Amb preu anual tancat, l’usuari disposa d’un servei de 24 h de lloguer de bicicletes que té 413 estacions 2011 Els primers tres mesos de funcionament tenia 50000 inscrits i al cap d’un any superà els 150000 usuaris i les 6000 bicicletes

Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

El seu promotor fou l’Aeroclub de Reus, fundat el 1935, el qual uns mesos després adquirí uns terrenys on construí un camp d’aterratge L’any següent ja hi havia en funcionament dues pistes de terreny natural de 1100 × 60 m i 850 × 25 m Després de la Guerra Civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces Actualment té caràcter d’aeroport civil i comparteix les pistes amb l’Aeroclub de Reus i l’escola de pilots Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació…

També conegut com Velòdrom Ciclos Catalunya, fou construït el 1943 i inaugurat l’any següent Malgrat que tancà les portes el 1949, fou molt popular durant els anys que estigué en funcionament Acollí el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1946, i s’hi organitzaren tot tipus de curses ciclistes de relleus a l’americana, de fons de 24 hores i curses darrere moto Hi corregueren ciclistes com Miquel Poblet i els germans Timoner També acollí vetllades de boxa i lluita, i curses de braus Cal dir que Reus disposà d’un total de nou velòdroms, entre els quals també destacà el del…

Fundada el 1994 i coneguda per les sigles UCEC, té com a objectiu vetllar pel bon funcionament dels consells esportius, promoure l’esport i les activitats recreatives principalment en edat escolar, collaborar amb organismes públics i privats per a la pràctica esportiva com a mitjà de desenvolupament associatiu, cultural i educatiu, i gestionar equipaments esportius per potenciar la pràctica esportiva S’estructura en quatre agrupacions territorials que engloben els quaranta-cinc consells esportius de Catalunya quinze a Barcelona, dotze a Lleida, deu a Tarragona i vuit a Girona…