Resultats de la cerca

Començà en mitjans locals i en premsa escrita com Solidaridad Nacional i El Correo Catalán Posteriorment treballà a la redacció de Mundo Deportivo 1981-96, on arribà a ser redactor en cap de la secció de futbol A partir del 1996 exercí de sotsdirector del diari As i de responsable de la delegació a Catalunya, fins el 2010, fent cròniques del Real Madrid i de l’Espanyol El 2011 passà al diari Marca En ràdio fou comentarista a Onda Cero 1991-93 i a Cadena SER, en els programes El Larguero i Carrusel Deportivo , respectivament El 2010 passà a la cadena COPE, per formar part del programa Tiempo…

Debutà l’any 1989 en enduro i l’any 1991 es proclamà campió d’Espanya júnior en categoria scratch Fou subcampió de Catalunya d’enduro en categoria scratch 2000 i campió de Catalunya d’endurades 2001 Guanyà les 24 Hores de Terra amb l’equip Yasuni 2003, 2005 Fou subcampió d’Espanya de raids en 450 cc i quedà tercer en el Campionat d’Espanya de motorally en categories open i scratch open 2005 Fou campió de la Copa d’Espanya de rallis TT i subcampió de la Copa d’Espanya de motorally, fet que el convertí en campió d’Espanya de rallis superiors i subcampió d’Espanya de raids 2006…

Començà la seva trajectòria professional a Ràdio Joventut Treballà a Televisió Espanyola a Catalunya durant trenta-dos anys, i s’especialitzà en futbol Feu el seguiment de dos Jocs Olímpics, cinc Copes del Món i quatre Eurocopes de futbol Ha intervingut en programes televisius com Atac i Gol , Gol Nord , Fantàstic , El Rondo i Efectivament També ha collaborat amb RAC1 i els diaris ABC , Sport i Gol , entre altres mitjans

Començà participant en raids automobilístics, dels quals destacà al de Larraix-Trípoli Aficionat a l’aviació, obtingué el títol de pilot a l’Escola d’Aviació Progreso 1934 Adquirí una avioneta a París, feu diversos vols per Catalunya, la volta a la península Ibèrica i acabà segon al Trofeu Sabata Al novembre del 1934 inicià un viatge en solitari per l’Àfrica i fou el primer pilot de l’Estat espanyol a creuar el Sàhara Aquest fet li valgué el Trofeu Harmon de la Federació Aèria Internacional L’any 1936 baté el rècord d’Espanya de distància, juntament amb Carles Coll, amb el vol Barcelona-…

Pionera del tir amb arc femení català, s’incorporà al Club d’Arquers de Catalunya poc després de la seva fundació l’any 1949 Guanyà nou Campionats de Catalunya de tir amb arc consecutius 1952-60 Es proclamà campiona d’Espanya individual en cinc ocasions 1953, 1954, 1956, 1958, 1959 i també fou cinc vegades campiona d’Espanya amb la selecció catalana 1951, 1953, 1955, 1958, 1960 Durant els anys cinquanta guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa Seefab, la Copa Llatina, el Campionat del Vallès, el Premi Misteriosa Luz i el Trofeu Verge de la Mercè…

Els seus inicis en el món de l’esquí de fons foren al Club Muntanyenc Barcelonès i l’any 1932 es feu soci del Centre Excursionista de Catalunya El 1929 guanyà el Trofeu Weyermann d’esquí de fons L’any 1930 es proclamà campió de Catalunya de la mateixa modalitat i, l’any següent, subcampió També guanyà la medalla d’argent a la Copa de la Generalitat de Catalunya per equips, ja amb el CEC 1932, i quedà tercer classificat del Concurs Internacional la Molina de Fons 1934 A la dècada de 1930 esdevingué seleccionador de l’equip espanyol d’esquí i president de la Secció d’Esquí del CEC 1947-48 També…

Fou campió de Catalunya de llargada 2009, de 100 m 2010 i de 60 m en pista coberta 2013 Formà part del relleu espanyol de 4 × 100 m que corregué la final dels Campionats d’Europa de Barcelona 2010 A partir del 2013 va centrar la seva carrera en les curses

Començà a jugar al CE Torrelavit, passà a les categories inferiors del CE Noia, i jugà al CP Vilafranca durant el darrer any de júnior En categoria absoluta, jugà tres anys a l’HC Piera, tres al CP Flix, tres a l’HC Blanes i, finalment, la temporada 2004-05, fitxà pel CE Noia Fou campió de la Copa del Rei 2001, 2008, el primer cop amb el Blanes Fou internacional absolut amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals guanyà el Torneig Mundial de Montreux, a Suïssa

Fou un dels pioners en la pràctica del bàsquet i jugà a la UE de Sants de Barcelona En acabar els estudis tornà a Valls, on organitzà, juntament amb alguns companys, la Penya Els Ben Forjats, primer club de bàsquet de la població Hi jugà fins el 1936, en les competicions locals i comarcals que s’organitzaven a Tarragona L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Fou jugador, directiu i president 1952-58 del Sant Andreu Destacà per la seva dedicació a la Federació Catalana de Futbol En fou membre del comitè tècnic, vocal 1961-63 i vicepresident 1973-75 abans de ser-ne president 1975-89, en ser reelegit diverses vegades També fou membre de la comissió rectora de la Mutualitat de Futbolistes Espanyols 1978-85, del Comitè Organitzador de la Copa del Món d’Espanya 1982 i delegat de la seu de Barcelona d’aquest esdeveniment