Resultats de la cerca

El 1982 es proclamà subcampió del món en l’especialitat de distància de 7,5 grams També fou subcampió d’Espanya 2000 i medalla de bronze 1996 de pesca simulada lleugera

Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge la Garriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra 1981, del qual fou el màxim golejador i escollit millor jugador del campionat…

Fundat el 1946 sota la presidència d’Adrià Rademakers, organitzà els Campionats d’Espanya de muntanya 1947, 1949 i el de veterans 1970 Participà en l’organització de finals d’etapa en les Voltes a Catalunya i Osona i en proves del Campionat de Catalunya de bicitrial Creà la pedalada de la Ruta de les Ermites

Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 procedent de l’equip del seu municipi Disputà 34 partits durant dues temporades, com a interior esquerre La Guerra Civil Espanyola el deixà mutilat Formà part d’una selecció catalana que jugà contra Andalusia l’1 de gener de 1936

Defensa, jugà en el CP Voltregà des dels sis anys fins que es retirà, el 1990, essent el capità del primer equip Debutà en la màxima categoria el 1977 quan encara no havia complert els disset anys, la mateixa temporada que el Voltregà guanyà la Copa del Rei El 1979 fou subcampió de la Recopa i el mateix any guanyà el Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola

Davanter format al CP Voltregà, club en el qual transcorregué tota la seva carrera esportiva El 1980 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà la Lliga Catalana 1991 i disputà tres finals de la Copa del Rei 1991, 1992, 1993 i una de la Recopa 1992 També fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta

Defensa format al CP Voltregà, club en què desenvolupà la seva carrera esportiva Amb l’Inriva, l’equip filial del club, fou campió d’Espanya de segona divisió 1965, i amb el primer equip guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes del Rei 1969, 1974 Es retirà el 1976

Es formà al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 2001-02 i guanyà la Copa CERS 2002 Posteriorment jugà a primera divisió amb el GEiEG 2002-03, el Sant Feliu 2004-05 i el Macarena de Sevilla 2004-06 El 2007 fitxà pel Quevert francès, amb el qual guanyà la Lliga 2008, i el 2009, pel Friedlingen alemany

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i tres Copes d’Europa 1966, 1975, 1976 Amb…

Es formà al planter del Centre d’Esports Sabadell i entre les temporades 1982-83 i 1987-88 jugà en el primer equip Migcampista, l’edició 1985-86 ascendí a primera divisió Després ingressà en el Mallorca 1988-93, l’Albacete 1993-95, 1998-2000, el Badajoz 1995-98 i de nou el Sabadell 2000-03 Sumant les dues etapes, amb l’equip arlequinat disputà 241 partits de Lliga i marcà 22 gols Jugà una vegada amb la selecció catalana