Resultats de la cerca

Competí en la categoria de pes semipesant representant el Club Judo Barcelona Campió de Catalunya sènior 1976, posteriorment es proclamà campió d’Espanya 1979 i guanyà el títol estatal universitari 1979 i el de campió ibèric 1979 Formà part de la selecció espanyola que disputà els Jocs del Mediterrani 1979 i també integrà l’equip de la federació catalana

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942 i de vuit 1945, 1946, 1948, campió de Catalunya i d’Espanya de iol de quatre 1944 i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945, 1949, 1954 Guanyà, igualment, el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Competí en diverses ocasions amb la selecció espanyola

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942, d’outrigger de vuit 1946, 1948 i de iol de quatre 1944, i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945 i de iol de quatre 1944 També aconseguí el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Fou tres cops internacional amb l’equip espanyol de rem

Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva

Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente

Començà jugant a l’Ibèric 1903 i passà al Football Club X, on jugà quatre temporades i aconseguí tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Arran de la fusió amb el RCD Espanyol, s’incorporà a l’equip blanc-i-blau 1908-18 i es convertí en un dels primers mites del club Tornà a guanyar el Campionat de Catalunya 1912, 1915, 1918 Amb la selecció catalana jugà 4 partits i fou campió de la Copa Príncep d’Astúries 1916

Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1943-49 i organitzà, amb els companys de junta directiva, uns cursets de capacitació dels quals sortirien equips com el FC Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el SEU de Barcelona, el PAYT Policía Armada y Tráfico, el Batalló de Transmissions, el CD Ibèric, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el CE Hispano Francès i el Joventuts Hitlerianes denominació aviat canviada per la de Joventuts Alemanyes Al gener del 1944 organitzà el primer torneig oficial d’handbol d’onze a Barcelona

Competí representant el Club de Boxa KO Verdun en la categoria de pes mitjà de 74 kg Aconseguí el subcampionat mundial de full WPKL classe B Es proclamà campió d’Europa de kick-boxing 2007 Fou campió d’Espanya de la classe B FIDAM i campió estatal unificat de kick-boxing professional Assolí el títol de campió ibèric de kick-boxing WAKO Guanyà també el títol de campió de Catalunya de kick-boxing de la classe B FIDAM Com a boxejador es proclamà subcampió de Catalunya de boxa amateur

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, fou subcampiona d’Espanya d’aire comprimit 1996, 2000 i de tir esportiu de calibre 22 1998, 2002, i campiona de la Copa del Rei d’aire comprimit 2001 i de tir esportiu de calibre 22 2002 En aire comprimit, també fou subcampiona del Matx Ibèric 1999, 2000 i participà en dues Copes del Món 1998, 1999 Guanyà diversos títols catalans i, després d’un període d’inactivitat, retornà a la competició i guanyà el Campionat de Catalunya d’aire comprimit 2008, 2009, 2011 i de tir esportiu de calibre 22 2009-12

Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997