Resultats de la cerca

Informava de la crònica esportiva de Girona i rodalia i glossava la figura d’esportistes gironins Poc després d’iniciar-se la seva publicació la secció esportiva, que es referia majoritàriament al futbol, desaparegué

Nom que prengué el club Aero Popular de Sabadell poc després de fundar-se el 1934 Compartí l’aeròdrom de Sabadell amb l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès Joan Bonamusa, encarregat dels vols turístics, n’era un dels membres més destacats Desaparegué en iniciar-se la Guerra Civil

Sorgí de la unió de la firma MTK Miquel Tapias Karts, pionera en la construcció de karts a Catalunya, i d’Arisco, empresa dedicada a la construcció de motors propietat del mateix Miquel Tapias Els MTK-Arisco foren durant molts anys els materials més utilitzats per a iniciar-se en la competició del kàrting a Catalunya i Espanya El 1985, Miquel Tapias es retirà i vengué la fàbrica

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Tot i iniciar-se en l’atletisme i el ciclisme, canvià d’esport per passar-se a la boccia el 2001 En la Copa del Món aconseguí dues medalles d’argent per equips 2003, 2007 i una de bronze individual 2003 i 2010 L’any 2005 i 2009 obtingué un bronze en equips a l’Europeu Participà l’any 2008 en els Jocs Paralímpics de Pequín, on aconseguí una medalla de bronze i en els de Londres 2012

El guanyador fou José Raúl Capablanca Com a gran efemèride, tingué lloc la creació de l’obertura catalana per Savielly Tartakower en homenatge a la singular història dels escacs a Catalunya El 2004 es disputà una competició a Barcelona per commemorar el 75è aniversari del torneig en què totes les partides s’havien d’iniciar amb l’obertura catalana Aplegà grans mestres com Víktor Kortxnoi, Mihail Marin, Lluís Comas i Víktor Moskalenko, i el guanyador fou Rubén Falgaer

Practicà l’aeròbic i la gimnàstica artística, abans d’iniciar-se en les curses de fons al final de la dècada de 1990 Fou campiona de Catalunya de marató 2002, 2003 i tercera en el Campionat d’Espanya 2000 Disputà més de 25 maratons, amb una millor marca de 25856 h 2002, entre les quals destaquen les d’Amsterdam 2000, on fou sisena, i Nova York 2005 Fou també dues vegades campiona de Catalunya de curses de muntanya 2005, 2006 Guanyà la cursa Jean Bouin 1999, 2004

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche

És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m