Resultats de la cerca

Fundat el 1927 per atletes locals, des del 1928 participà en competicions federatives En la seva primera temporada guanyà el campionat de la categoria B i en les tres següents, ja en la primera categoria del bàsquet català, obtingué una tercera i dues segones posicions Fou campió de Catalunya la temporada 1932-33 i es guanyà el dret a disputar el primer Campionat d’Espanya, on caigué eliminat davant el Rayo Club de Madrid Disputà el Campionat de Catalunya fins el 1936

Davanter centre, després de jugar dues temporades al Júpiter 1942-44 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després de jugar un any en l’equip filial, l’Espanya Industrial, debutà a primera divisió al març del 1946 Tot i això, la competència amb Martín, Escolà i César tan sols li permeteren jugar tretze partits en tres temporades 1945-48 Fou campió de Lliga i guanyà la Copa Eva Duarte en aquesta darrera temporada, i la Copa d’Or el 1945 Posteriorment, passà pel Centre d’Esports Sabadell 1948-50 i pel RCD Espanyol 1951-53, on disputà vint-i-dos partits, i marcà…

Començà a jugar a l’equip de pèrits de l’Escola Industrial de Barcelona El 1959 fitxà pel Club Esportiu Universitari, equip amb el qual jugà el Campionat de Catalunya fins el 1964 Jugava en la posició de segona línia Fou seleccionat per a jugar 2 partits amb la selecció espanyola

Començà a jugar com a segon centre al Club Universitari de Barcelona i, ja com a sènior, s’incorporà al FC Barcelona, amb el qual conquerí la Copa del Rei 1985 Com a veterà jugà a les files del Club de Rugby Sant Cugat Abans de jugar a rugbi havia estat campió d’Espanya d’esquí nàutic

Interior dret, després de jugar dues temporades amb la Unió Esportiva Olot 1944-46, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual disputà tres temporades a primera divisió 1946-49 Participà en 69 partits a la màxima categoria i marcà 21 gols La temporada 1949-50 jugà amb el Real Madrid i a continuació tornà a jugar amb el Sabadell a segona divisió 1950-52 Disputà un partit amb la selecció catalana

Començà a jugar al club de Segur de Calafell A deu anys ingressà al Reial Club de Tennis Barcelona Fou finalista en el Campionat d’Europa júnior 1982 i a l’Orange Bowl 1983 El 1984 debutà com a professional i fou campió d’Espanya absolut El seu millor lloc en el rànquing mundial de l’ATP l’obtingué el 1988 173è Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 El 1989 deixà de jugar com a professional, però continuà vinculat al tennis com a entrenador

Format a l’Asociación Recreativa Concepción de Madrid, arribà a Barcelona el 2001 per jugar al Club Natació Catalunya El 2004 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i amb aquest club fou campió de la Lliga de divisió d’honor i de la Copa del Rei 2006 i participà dos cops en la Champions de clubs 2005, 2006 abans de retornar a Madrid per jugar amb l’Ondarreta d’Alcorcón Ha estat internacional juvenil i júnior i tretze cops en la selecció espanyola absoluta

Començà a jugar al CTT Sallent el 1976 i la temporada següent s’incorporà al Club 21 de Barcelona, on començà una trajectòria en la màxima categoria que el portà a jugar en el CT Barcino, el CTT Bagà i el CER l’Escala Fou campió d’Espanya per equips amb el Club 21 1977 i el CT Barcino 1980 i guanyà una Lliga amb el Club 21 1979 També guanyà el títol estatal de dobles 1978 Formà part de la selecció espanyola en els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978

Fundat el 1923, nasqué gràcies a l’impuls del Germans de les Escoles Cristianes Jugà en categoria amateur fins la Guerra Civil i, posteriorment, començà a jugar en categories territorials Jugà a tercera divisió en tres etapes 1954-62, 1968-70, 1977-78 El 1989 es fusionà amb la Penya Barcelonista Montcada i el 2001, amb el Club Esportiu El Corte Inglés-Boomerang Disposa d’un equip que juga habitualment a primera divisió catalana i de diversos equips en categories inferiors Antigament jugà al camp de futbol del carrer de Doctor Buxó, que abandonà per jugar al camp de…

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001…