Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en les revistes…

Fou subcampió del món júnior 1992 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en els Campionats del Món 1993 i en els Campionats d’Europa 1994 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola, una vegada campió d’Espanya 1993 i cinc vegades campió de Catalunya, tres a l’aire lliure 1990, 1992, 1993 i dues en pista coberta 1993, 1994 Una lesió el feu retirar l’any 1995 Encara conserva la quarta millor marca estatal de tots els temps 1994

S’inicià en l’esquí a la Molina i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí A la dècada de 1970 treballà a l’estació d’esquí de la Molina com a inspector dels remuntadors, primer, i com a director tècnic, càrrec que també exercí en les estacions d’Espot, Cerler i Vallter L’any 1982 es traslladà a Baquèira-Beret, i alguns anys més tard en fou nomenat director general Des del 2009 presideix l’Associació Turística d’Estacions d’Esquí i Muntanya

Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex

Fou campió d’Espanya en les especialitats estàndard 2005, 2006 i deu balls 2005, amb la parella Marta Salvat, amb la qual regenta el club de ball La Canyada, a Paterna

Signava amb el pseudònim Milillu i collaborà en la secció de motor de múltiples publicacions com Stadium 1916, Mundo Deportivo i Jornada Deportiva 1926 També fou comissari tècnic del Reial Automòbil Club de Catalunya, del Reial Moto Club i de la Penya Rhin, en diferents competicions Dirigí la revista de la Societat de Tècnics d’Automoció i collaborà amb l’enginyer Wifredo Ricart

Fou campió de Catalunya 1967 i d’Espanya 1968 de 3000 m obstacles El 1968 també s’imposà en la mateixa prova dels altres dos Campionats espanyols, el militar i el d’Educación y Descanso Una vegada retirat, fou segon entrenador de futbol del Centre d’Esports Sabadell al llarg de quinze anys

Fou la gran dominadora de la prova de 400 m a Catalunya els anys noranta Es proclamà set vegades seguides campiona catalana a l’aire lliure 1991-97 i dues vegades en pista coberta 1992, 1995 Establí un rècord català del relleu 4 × 400 m 1991 amb la selecció catalana Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola

Membre de la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya, durant les dècades de 1960 i 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya infantil, juvenil, universitari i ciutadans d’esquí alpí, en les especialitats d’eslàlom i descens, i salts El 1972 conquerí la I Copa Federación Española de Esquí Formà part de la selecció espanyola

S’inicià al Club Egara, on jugà durant tota la carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí cinc Campionats de Catalunya 1994, 1998-2001, quatre Copes del Rei 1998-01 i set Lligues 1992, 1993, 1996, 1998-2001 Fou internacional amb la selecció espanyola, i participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996, on guanyà la medalla de plata, i Sydney 2000