Resultats de la cerca

Base, fitxà pel FC Barcelona 1998-2004, procedent de l’Unicaja de Màlaga Amb el Barçà conquerí quatre Lligues ACB 1999, 2001, 2003, 2004, dues Copes del Rei 1999, 2003, una Copa Korac 1999 i la primera Eurolliga de la història del club 2003 Fou internacional absolut amb Espanya en 125 ocasions, i guanyà la medalla de plata 1999 i la de bronze 2001 en el Campionat d’Europa

S’inicià al Tortosa, passà al Granollers i arribà a la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb el qual debutà a primera divisió el 1950 Després jugà al Màlaga, l’Europa 1952-53, el Maó, el Menorca i l’Alaior

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1977-87 procedent del Màlaga Jugava d’extrem i de migcampista i disputà un total de 344 partits amb la samarrera blaugrana i marcà 46 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Recopes 1979, 1982, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Es retirà al Màlaga el 1991 Jugà tres vegades amb la selecció espanyola A, dues amb la B, sis amb la sub-23 i tres amb l’olímpica Com a entrenador ha dirigit, entre d’altres, el Barcelona C, el Jerez, el Dinamo Bucarest, el Lleida i l’…

Com a jugador destacà al MTK de Budapest i l’Stade de Reims, i fou 15 vegades internacional Com a entrenador dirigí el Honved dels anys cinquanta i fou assistent de Gusztáv Sebes en la selecció d’Hongria, campiona olímpica 1952 i subcampiona del món 1954 El 1958 inicià una llarga etapa al futbol espanyol La temporada 1966-67 fou contractat pel RCD Espanyol, al qual classificà en tercer lloc a la Lliga i guanyà el trofeu Costa del Sol 1967 en imposar-se al Santos de Pelé i a la selecció argentina Dirigí el conjunt blanc-i-blau fins a mitjan temporada 1968-69 Més endavant entrenà el Saragossa,…

Extrem que fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2005 procedent dels Maristes de Màlaga i que esdevingué un dels bastions del Dream Team de Valero Rivera Guanyà sis Copes d’Europa 1996-2000, 2005, cinc Supercopes d’Europa 1996-99, 2003, una Recopa d’Europa 1995, una Copa EHF 2003, sis Lligues 1996-2000, 2003, quatre Copes del Rei 1997, 1998, 2000, 2004, cinc Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002 i cinc Supercopes d’Espanya 1996, 1997, 1999, 2000, 2003 Fou 146 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà subcampió d’Europa 1998, i conquerí la medalla…

Fou jugador del Can Mèlic, el Nike Sports i l’Esquaix Rocafort, i assolí la posició número 7 del rànquing espanyol També ha estat entrenador, àrbitre internacional i jutge àrbitre Fou el fundador i el primer president de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol 1986-94 i durant el seu mandat se celebrà a Barcelona el Campionat del Món d’esquaix 1994 També fou president de la Federació Espanyola d’Esquaix 1994-98

Format al Club Natació Montjuïc, el 1951 es feu soci del Club Natació Barcelona Fou quatre cops campió d’Espanya de primera categoria 1954, 1955, 1958, 1959 En el període 1954-58 fou onze vegades internacional i disputà dos Campionats d’Europa 1954, 1958 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972

Internacional per Espanya, guanyà una medalla de plata en el Campionat d’Europa 1998 Central, fitxà pel BM Granollers 2003-08 procedent del Ciudad Real