Resultats de la cerca

El 2010 tenia 160 socis i l’equip sènior masculí jugava a la tercera divisió territorial Disposa del camp de futbol municipal del Met i té equips de base, tant masculins com femenins Durant la dècada de 1950 s’hi dinamitzà l’activitat futbolística a causa de l’estada al poble, entre d'altres, de l’exjugador del Futbol Club Barcelona Ladislau Kubala, que s’estava recuperant d’una malaltia

Davanter de l’Avenç de l’Sport, equip de la barriada barcelonina de Sant Andreu, des de la temporada 1915-16 fins al 1922 La seva eficàcia golejadora contribuí a l’ascens del seu equip a la primera categoria del Campionat de Catalunya, però una greu malaltia l’apartà de l’esport i morí el 1927 Havia jugat amb la selecció catalana un partit contra el Biscaia al camp de l’Espanyol, en què marcà un dels gols

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just

Mitja punta format al futbol base del Sant Gabriel, a divuit anys ingressà al Júpiter, i després jugà al Barceloneta, el Cerdanyola de Mataró, el Saragossa i el Mataró El 2001 fitxà pel Terrassa, on jugà a segona divisió, disputà una eliminatòria de Copa contra el Real Madrid, en què marcà 5 gols, i guanyà la Copa Catalunya 2003 La temporada 2006-07 passà al Badalona, la següent a la Gramenet i, després d’uns quants mesos retirat per una greu malaltia, s’incorporà al Santboià El 2002 jugà dos partits amb la selecció catalana

S’inicià a l’estació de la Molina i fou campió d’Espanya juvenil –escolar i federat 1969, 1970– en combinada El 1971 s’incorporà a la selecció espanyola absoluta d’esquí alpí Fins el 1976 participà en proves de la Copa d’Europa i de la Copa del Món de descens Es classificà pels Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1976 en descens, però una malaltia li impedí disputar la cursa després d’haver participat en els entrenaments oficials Es retirà el 1977 Posteriorment, fou entrenador de la federació catalana i de diferents clubs

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Ingressà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Centre d’Esports l’Hospitalet El 1997 debutà a la primera divisió Arribà a ser capità de l’equip, però una malaltia el mantingué temporalment apartat dels terrenys de joc Fou campió de la Copa del Rei 2000 L’any 2005 deixà el club havent jugat 116 partits Posteriorment jugà en diversos equips Polideportivo Ejido, Apollon de Xipre, Amkar Perm de Rússia, Unión Deportiva Marbella, Caravaca, Ontinyent, Batavia Persitara d’Indonèsia i Alcoià, on començà la temporada 2012-13 Formà part de la selecció…

Extrem, ingressà en el RCD Espanyol la temporada 1985-86 procedent del València En la seva primera campanya com a espanyolista disputà 30 partits de Lliga i marcà 6 gols, però en la segona no pogué jugar per culpa d’una malaltia La temporada 1987-88 fitxà per la UE Figueres i hi jugà fins a l’edició 1989-90, sempre a segona divisió A Més tard tornà a jugar a primera divisió amb el Logronyès Fou cinc vegades internacional sub-21 i una olímpic Després de retirar-se fou director esportiu del València i de l’Atlético de Madrid, i feu tasques de comentarista esportiu

S’inicià el 1941 a Núria i, el 1944, participà en els Campionats d’Espanya celebrats a Núria Es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom 1945 i fou seleccionat pels Jocs Olímpics de Saint Moritz 1946, però una malaltia li impedí participar-hi i l’arraconà del món de l’esquí durant 10 anys El 1956 retornà a la competició en la categoria de veterans Organitzà i dirigí el Concurs Internacional de Núria 1950-58 Presidí el Club Alpí Núria-Masella 1969-76, i fou el responsable del seu trasllat a Masella Fou delegat tècnic de la Federació Espanyola d’Esquí Rebé la medalla Forjadors de la…

Fill de Joan Coma Bargalló, s’inicià al Club Ciclista Cornellà i acumulà 24 títols de campió de Catalunya en diferents categories i especialitats, tant de carretera –contrarellotge i fons–, com de pista –velocitat, persecució per equips i eliminació– A més, fou campió d’Espanya de persecució olímpica 1982, 1983 i segon al Campionat d’Espanya de velocitat 1980 Abandonà el ciclisme de competició per malaltia L’any 1984 s’integrà com a mecànic del nou velòdrom de Barcelona i treballà simultàniament per a diferents equips, com el Cesaden o el Reynolds, durant el Tour de França del…