Resultats de la cerca

Fundat l’any 1969 i conegut també com a Club Tennis Malgrat, inicialment era situat al passeig Marítim L’any 1981 es desplaçà a prop del polígon industrial de la població, al turó de Ca la Coixa Participa en competicions d’àmbit català i estatal L’equip sènior masculí guanyà un Campionat d’Espanya en categoria d’argent Organitza l’Open Amorós i l’Open Herberg Té escola de tennis i equips de totes les edats Disposa de set pistes de terra batuda, pistes d’altres superfícies, piscina, gimnàs, pista poliesportiva i sala de billar

Fundat el 1980, nasqué gràcies a l’impuls d’un grup de pares de joves del poble que competien al Club Atletisme Calella El primer president fou Jordi Fitó Fins als anys noranta, s’entrenà al camp de la Figuera, i, sota la presidència de Joan Sánchez Marta, s’inauguraren les noves pistes d’atletisme Des del 1994 organitza el Cros Vila de Malgrat Disposa d’equips en categories inferiors que competeixen en proves d’àmbit català

Fundat el 1941, jugà en categories territorials fins que el 1960 ascendí a segona divisió estatal El 1961 inaugurà el pavelló poliesportiu Durant els primers anys de la dècada de 1960 jugà en aquesta categoria, amb jugadors com Enric i Narcís Margall, Joan i Joaquim Dàvila i Joan Porcar La marxa d’aquests jugadors a diferents equips provocà el descens a categories territorials La temporada 1979-80 es proclamà campió de primera catalana i pujà de nou a la segona divisió estatal Els anys noranta jugà un altre cop en categories territorials El 2005, amb l’objectiu de fomentar els equips de base…

Fou fundat el 1940 arran de la fusió del Club d’Escacs Mirror 1932 i el Club d’Escacs Capablanca 1934 Guanyà diversos Campionats de Catalunya en diferents categories i la temporada 1994-95 fou subcampió de segona divisió Un dels jugadors més destacats és Josep Garriga, doble campió de Catalunya i subcampió d’Espanya en categoria juvenil, que també sobresortí en la pràctica dels escacs per correspondència Organitza el trofeu internacional Costa Catalana

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els…

S’inicià al SPR Malgrat El 1965 fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1975, quan passà a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, a la primera divisió estatal Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins el 1979, i aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal La seva última temporada en actiu fou en el Club Esportiu Mataró, de segona divisió 1979 En aquest club exercí com a entrenador 1985-91

Membre del Club de Tir La Gaviota, des del 2001 aconseguí nombrosos títols en categories inferiors, com la Copa President, la Copa del Rei o la Copa d’Espanya Entrenà al Centre d’Alt Rendiment i fou inclòs a la selecció espanyola En categoria júnior, guanyà la medalla d’or en el Campionat d’Europa 2009, la medalla de plata en el Campionat del Món 2009 i el subcampionat d’Europa per equips 2009 En categoria sènior guanyà el Campionat d’Espanya de fossa olímpica 2011 Amb la selecció absoluta aconseguí la medalla de bronze en el Campionat Iberoamericà de tir 2010 i ha participat en diverses…

Dirigí la selecció catalana femenina de futbol sala i aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa 2004 També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol Sala Forma part del cos tècnic de l’equip de futbol del Club Esportiu Mataró i de la Unió Esportiva Llagostera

Fundada l’any 1976, realitza activitats esportives i culturals principalment relacionades amb la muntanya i la natura Edita la revista Drecera Disposa d’installacions pròpies amb un rocòdrom al Molí de can Feliciano Alguns dels seus membres han realitzat ascensions a les muntanyes més altes del món Lluís Giner assolí l’any 1988 el cim de l’Everest 8848 m i Jaume Ganges pujà a l’Aconcagua 6959 m per la cara sud, la paret més llarga d’Amèrica Organitza la rebuda de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 900 socis

Aler especialitzat en el tir de llarga distància, s’inicià al SPR Malgrat L’any 1970 s’incorporà al Joventut de Badalona, on jugà fins el 1990 Debutà en la màxima categoria del bàsquet espanyol el 1972 Amb la Penya aconseguí una Copa del Rei 1976, una Lliga 1978, dues copes Príncep d’Astúries 1987, 1989 i dues copes Korac 1981, 1990 Posteriorment, jugà al Club Bàsquet Sant Josep Girona 1990-91 i al Bàsquet Club Andorra 1991-93 Internacional en cent vuitanta-set ocasions amb Espanya, fou medalla de plata al Campionat d’Europa 1983 i als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 També fou…