Resultats de la cerca

Fou membre fundador i primer president del Grup Especial d’Escalada del Club Excursionista de Gràcia, i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE Com a escalador, pujà a la Bola de la Partió 1940, el Gerro 1941, el Rave 1941 i la Nina 1942, del massís de Montserrat Fou el primer a escalar la punta més alta del Mallo Firé, anomenada punta Mallafré, del Mallo Riglos 1942, a Osca Com a esquiador, guanyà el Campionat de Catalunya d’esquí per equips 1946 Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1946 Fou autor del manual Escalada 1948 El 1975 s’inaugurà el refugi Ernest Mallafré,…

També conegut com a refugi Sant Maurici, està dedicat a l’alpinista Ernest Mallafré, que morí el 1946 a causa d’una allau durant el descens del pic de Monestero És un edifici cedit per Endesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi guardat des de l’any 1975 És al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al peu dels Encantats, en una zona boscosa propera a la presa de l’estany de Sant Maurici, a 1890 m d’altitud Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc, i també es troba en la ruta del GR-…

S’especialitzà en crol, en proves de velocitat i de velocitat perllongada Amb el Club Natació Sabadell fou campiona de Catalunya de 400 m lliure 1970 i de relleus 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure 1971 En l’àmbit estatal, fou doble campiona d’Espanya de relleus 4 × 100 m lliure 1970, 1971 i recordista de relleus 4 × 100 m lliure 1971 També fou dues vegades internacional absoluta

Amb el Club Deportiu Terrassa 1942-48 guanyà tots els Campionats de Catalunya disputats aquells anys i quatre d’Espanya 1943, 1945-46, 1948 Un cop retirat, el 1949 entrà a la directiva de la federació catalana com a tresorer El 1955 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Hockey FCH, creada arran de la separació de l’hoquei sobre herba i el patinatge, fins que accedí a la presidència 1961-63 A continuació ocupà el càrrec de vicepresident de la federació estatal 1963-72 Anteriorment actuà com a àrbitre des del 1951 i assolí la categoria internacional el 1953 Dirigí 30 partits…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà en quatre etapes diferents 1988-89, 1992-93, 1999-2000 i 2001-07 També defensà el Roca Virrei Amat 1989-92, l’Horta-Guinardó 1993-94 i el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1994-99, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria del voleibol espanyol 1996 i hi jugà dues temporades 1996-98 Guanyà la Lliga Catalana 1997

Ocupava la posició de collocadora i s’inicià a l’escola de formació dels Salesians de Sarrià Jugà a l’AE Cornellà 1981-83 i el RCD Espanyol 1983-91 Obtingué el títol de Lliga 1982, 1985, 1988, 1991 i tres subcampionats 1983, 1986, 1987 També guanyà quatre campionats de la Copa de la Reina 1984, 1985, 1986, 1990 Amb l’Espanyol participà en competició europea i jugà la Copa Confederació Amb la selecció espanyola fou internacional en categoria júnior i quaranta-cinc vegades en l’absoluta, amb la qual disputà tres edicions de l’Spring Cup També jugà amb la selecció catalana

Formà part del Reial Club Nàutic Tarragona En edat juvenil fou campió de Catalunya en quatre amb timoner 1970 Fou campió d’Espanya absolut en dos sense timoner 1972 Un cop retirat, fou vicepresident 1998-2004 i president 2005-09 del Club Natació Tarraco

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic

Destacà durant la Copa del Rei del 1999, on guanyà la prova de circuit i fou subcampió en raids Guanyà també quatre Campionats d’Espanya de circuit 1999, 2000, 2001, 2003 Fou, a més, campió de la Copa del Món de raids en categoria 1220 cc 2000, 2002 i medalla de bronze 1999 i aconseguí la cinquena posició al Campionat del Món de circuit 2001, 2002 Rebé la medalla de bronze 2000 i plata 2002 al mèrit motonàutic i la distinció al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Motonàutica 2001 També practicà motociclisme i ciclisme

Vinculat al Club Nàutic de Vilanova, destacà en curses d’embarcacions semirígides Fent parella amb Ricard Masabeu assolí quatre títols mundials en la categoria PR550 2007, 2008, 2009, 2011 En la mateixa categoria, amb l’equip Zodiac-Quer i el mateix company, es proclamà campió d’Europa a Vilanova 2010 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica en les tres categories bronze 2007, plata 2008 i or 2009