Resultats de la cerca

Ingressà al CE Sabadell 1945-48, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió, i disputà 37 partits en la màxima categoria amb l’equip vallesà, on jugà com a extrem esquerre Passà al Valladolid 1948-49 i l’Espanyol 1949-50, on jugà 3 partits de Lliga a primera Posteriorment jugà al Mallorca 1950-52 i l’Europa 1952-54 en divisions inferiors

Pivot, fitxà pel FC Barcelona 2006-08 procedent de l’equip de l’NBA Orlando Magic Amb el Barça guanyà la Copa del Rei 2007 Internacional amb Croàcia, disputà el Campionat d’Europa 2005

Pioner a Catalunya, s’inicià al Delta Club Lleida l’any 1979 Fou doble campió d’Espanya 1985 i subcampió l’any següent Establí els rècords d’Espanya de distància lliure 1990 i de distància i velocitat 1994 En parapent es classificà en segon lloc en el Campionat d’Espanya 2003 i fou campió de Catalunya i de la Lliga Catalana en diverses ocasions Formà part de la selecció espanyola d’ala delta 1983-86 i de parapent 2005, i des del 2009 és seleccionador estatal de parapent El 1984 fundà l’escola Volager juntament amb Manel Escudé, on es dedicà a la instrucció d’ala delta L’any 1990 creà l’…

Durant gran part de la seva vida esportiva estigué vinculat al Real Club de Golf El Prat Fou campió d’Espanya en categories inferiors i campió de Catalunya en diverses ocasions Fou component de l’equip espanyol 1959-61 Després, fou membre del Comitè del Club de Golf Terramar 1970-76 Fundà i dirigí les revistes Golf Actual 1987-89, Eventos de Golf 1989-91 i Catalunya Golf 1991-96 Fou president de l’Associació de jugadors exinternacionals d’Espanya 1984-89, membre del Comitè Tècnic Professional de la federació espanyola 1992-96 i de la federació catalana, així com de l’Associació de…

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà en les competicions catalanes de tir a mitjan dècada de 1960 Entre el 1969 i el 1973 ocupà el càrrec de president de l’entitat, que en aquella època feia les funcions de federació catalana de tir olímpic Posteriorment hi seguí vinculat en la junta directiva Durant la seva etapa com a president organitzà l’encontre Barcelona-Munic a les installacions del club 1971 També fou directiu de la Federació Catalana de Llebrers

S’incià als equips de promoció de la Unió Esportiva Santboiana i jugà al primer equip entre el 1988 i el 1997 Guanyà tres Lligues espanyoles 1988, 1996, 1997 i una Copa del Rei 1989 Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Catalunya-Txèquia 1995 Un cop retirat entrenà l’equip dels Enginyers i el segon equip de la Santboiana Posteriorment, formà part de la directiva del club de Sant Boi

Membre del Club Natació Banyoles, fou campió d’Espanya a Banyoles 2004, en l’especialitat de doble scull, i a Legutiano 2005, en dos sense timoner i quatre scull Guanyà la Copa del Món de Hazewinkel 2002, en quatre amb timoner, i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i el Mundial de Gifu 2005

Arribà a Barcelona l’any 1955, on fins el 1958 fou secretari tècnic de la Unió Esportiva de Sants Entrenà el Club Esportiu Europa 1958-59, el Centre d’Esports l’Hospitalet 1959-62, el Gimnàstic de Tarragona 1963, el Club de Futbol Reus 1964-65, el Terrassa CF 1966 i el CF Vilanova 1967-69 El 1969 obtingué el títol d’entrenador espanyol Entre el 1969 i el 1978 treballà al RCD Espanyol, primer com a entrenador i posteriorment com a secretari tècnic

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial Club Deportiu…

Soci de la Penya Motorista Barcelona, creà la marca de motocicletes Evycsa Disputà proves de resistència al circuit de Montjuïc, i fou tercer en el I Gran Premi Barcelona en categoria 250 cc 1948 Guanyà la Pujada a Vallvidrera en 175 cc 1955 poc abans de morir en un accident mentre es preparava per a disputar la prova de regularitat del Moto Club Mataró