Resultats de la cerca

El nom prové dels colors distintius de l’uniforme, l’escut i la bandera de l’equip Les primeres samarretes dividides en dues bandes, blau i grana, foren substituïdes el 1904 per les llistades verticalment amb els mateixos colors

Membre de la Societat Atlètica de Barcelona, fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya de salts de trampolí de 3 m 1954, 1955, 1956 i dos cops de palanca de 5 m 1955, 1956 En l’àmbit estatal aconseguí els títols absoluts en aquestes dues especialitats els mateixos anys

Membre del CN Barcelona, amb el qual guanyà la Lliga 1972, 1975 i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa de clubs els mateixos anys Amb la selecció estatal absoluta participà en els Campionats del Món 1973, 1975 i en els d’Europa 1974 Fou 33 vegades internacional Té la medalla d’argent de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació

Fou un dels pioners del billar a Catalunya i com a jugador aconseguí ser campió d’Espanya en categoria lliure en tres ocasions 1927, 1928, 1929 i una en quadre 47/2 1930, entre altres modalitats D’altra banda, impulsà la creació del Club de Billar Barcelona 1927 i fou el primer president de la Federació Catalana de Billar 1928-29 També presidí, els mateixos anys, la Federació Catalana d’Escacs

Jugà d’interior al FC Barcelona i al CD Sabadell Fou cinc vegades campió de Catalunya i d’Espanya els mateixos anys 1945-47, 1949, 1951 Formà part de la selecció espanyola en sis ocasions i disputà el primer partit internacional oficial d’handbol d’onze 1949 El 1950 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola Com a tècnic dirigí el primer equip del CD Sabadell

Començà a jugar al Frente de Juventudes de Barcelona i després ho feu al SEU de Barcelona i a la Unió Atlètica Sant Gervasi de la mateixa ciutat La seva posició era la de mig Amb el SEU fou campió de Catalunya i Espanya el 1948, i amb el Sant Gervasi aconseguí els mateixos títols el 1950 Jugà cinc partits amb la selecció espanyola i alguns partits amistosos amb la selecció catalana

Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip el 1966 Fou un dels millors jugadors catalans d’aquells anys, fins que es retirà el 1975 La seva posició preferida era la de mig d’obertura, però també jugà de centre i ala Guanyà dos Campionats de Catalunya 1968, 1969 i dos subcampionats d’Espanya, els mateixos anys També aconseguí la Copa Ibèrica del 1970 Disputà 14 partits amb la selecció espanyola absoluta

Fou fundada el 1932 per un grup de pilots, entre els quals destacaren Joaquín Vidal, Fernando Aranda, Ignacio Faura i Emili Tintoré, l’any que Catalunya s’havia quedat sense Campionat Motociclista Organitzaren els primers Campionats Motociclistes de Catalunya en Carretera al circuit de Montjuïc el 25 de desembre de 1932 Les categories que disputaven la cursa eren de 500 cc, 350 cc,250 cc i sidecar Organitzà els mateixos campionats fins el 1934

Fou pilot de Montesa des del 1954 Disputà onze edicions de les 24 Hores de Montjuïc, en les quals formà sovint parella amb el seu germà Jorge Pilotant prototips preparats per ells mateixos, obtingueren un títol 1963 i una segona posició 1966 Al mateix circuit de Montjuïc participà en dotze grans premis, amb una victòria al Gran Premi d’Espanya 1964 Retirat el 1967, reaparegué el 1969 amb Bultaco i MV Exercí de comissari per a Montesa i Honda

Començà a entrenar els infantils del Club Patí Flix i amb els mateixos jugadors arribà a la divisió d’honor la temporada 1991-92 Posteriorment dirigí el Reus Deportiu 1996-97, el Sícoris de Lleida, el Club Patí Vila-Seca 2000-05, amb el qual guanyà una Lliga de primera divisió, i el Club Patí Vilanova 2005-08, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2007 El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol femení absolut, i guanyà el Campionat d’Europa