Resultats de la cerca

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’atletisme del…

Exercí de director esportiu de diversos equips ciclistes Com a fotògraf esportiu cobrí esdeveniments ciclistes i competicions de futbol, de tennis i de basquetbol Publicà en mitjans com El Punt , Diari de Girona , L’Équipe i Meta 2 Mil , entre d’altres

S’inicià a l’A Sant Martí-Clot, d’on passà al Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de Lliga i Copa 1959 Com a entrenador, exercí en els equips CCC Rodó, PEM, Aismalíbar, CB Mollet, Sferic Terrassa, Joventut de Badalona, UER Pineda, Agrupació Bàsquet Premià de Mar i APD Mataró Aconseguí el Campionat d’Espanya d’Educación y Descanso amb l’Aismalíbar, i dues Lligues del grup català de segona divisió amb el CB Mollet 1966 i l’Sferic 1969 Amb el Joventut de Badalona guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1976 i la Copa 1976 Amb l’AB Premià de Mar assolí l’ascens a segona…

Lligat bàsicament al FC Barcelona, del qual arribà a ser vicepresident En aquest club fundà la secció d’hoquei sobre herba 1923, juntament amb Lluís Meléndez, i la de bàsquet 1926 i presidí les seccions d’atletisme i de rugbi Fou president també de la Federació Catalana d’Atletisme 1924-27

Escrita en castellà, oferia cròniques de vetllades pugilístiques, traduccions d’articles de premsa estrangera, articles de cultura física i de tècnica boxística Dirigida per F Bertran Aumatell, tingué collaboradors com Vicenç Bernades, conegut com Crítias, Ramon Larruy, A Gil Peláez, M Maurice Rimel i Lluís Meléndez, i dibuixants com Alloza i Opisso Se’n publicaren uns trenta números

Amb el subtítol Anuario internacional de los deportes , aplegava els resultats de les competicions esportives internacionals i estatals de l’any anterior Fou dirigit per Agustí Jolis, amb la supervisió tècnica de Lluís Meléndez, i tingué la collaboració de Mundo Deportivo S’editava dins la collecció “Herakles” de l’editorial Hispano Europea Se’n publicaren com a mínim dues edicions

Competí com a professional entre el 1942 i el 1944 amb els colors de la Unió Esportiva de Sants i la Penya Ciclista Nicky’s L’any 1981 creà, amb l’ajut de Carlos Meléndez, l’Esport Ciclista Cerdanyola, i en fou president fins el 2007 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya i de la Setmana Catalana

Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola

Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números

D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari