Resultats de la cerca

Dedicat a la pala i la paleta de cuir en totes les categories, es disputa des del 1998 de manera alternativa a Tolosa i Barcelona, al pavelló de la Vall d’Hebron S’hi enfronten la selecció de Catalunya i la Lliga Midi-Pyrénées El 2012 Catalunya aconseguí la dotzena victòria global, per una dels francesos

Formà part del Club d’Arquers de Catalunya entre els anys cinquanta i setanta Guanyà dos Campionats de Catalunya de tir amb arc 1970, 1971 i nombrosos concursos, com els trofeus de Sant Miquel, de Sant Narcís, de Sant Sebastià, de Sant Anastasi, Saludes, Oscar Kessels, Enric Tarragó o el Torneig de Barcelona El 1970 guanyà el Torneig Internacional de Ginebra i el Concurs Ronde du Midi

Membre del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, que presidí en dues ocasions, el 1953 ingressà al CADE Durant els anys quaranta, realitzà la primera ascensió a la paret de l’Aeri de Montserrat –formant cordada amb Pany, Farrera, Extrems i la seva dona, Joaquima Baruta–, i escalades al Pedraforca, Siurana, els Encantats i el Midi d’Ossau Fou instructor de cursos d’escalada del CMB i presidí la secció catalana de l’Escola Nacional d’Alta Muntanya Publicà Cumbres pirenaicas 1953 Fabricà també material d’escalada

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

Fou fundat l’any 1948 per Joan Llopart i Tort, que en fou el primer president La seva primera organització fou el Gran Premi Albergue Quatre Camins L’any 1949 incorporà en el calendari proves de ciclocròs Posteriorment inicià les organitzacions més destacades els Campionats de Catalunya i d’Espanya de muntanya per a amateurs També organitzaren arribades de la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, el Gran Premi de la Victòria, el Cinturó de Catalunya i el Midi Libre L’any 1998, amb motiu del 50è aniversari, organitzà la Festa del Pedal El 2002 organitzà el primer descens urbà…

Membre del Club d’Agility Badalona des del 2001, competí amb el seu gos Yaguito fins el 2004 Presidí la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility 2004-10 i la Federació Catalana d’Agility 2008-12 des de la seva creació Propicià que la selecció catalana participés en el World Cynosport Games 2005, als EUA, i en l’Obert Britànic i la Copa de Nacions que se celebra cada any a la Gran Bretanya Sota el seu mandat, l’equip català aconseguí dues victòries en la categoria mini/midi d’aquest torneig, i fou l’única selecció no britànica a aconseguir vèncer Rebé la insígnia d’argent de la…

Competí com a professional 1954-66 amb l’equip suís Feru, que alternà amb l’Splendid francès, la Penya Solera 1955, el Reial Club Deportiu Espanyol 1956, el Faema 1957, 1963, l’Ignis 1958, 1964, el Kas 1959-62 i el Tedi 1965 L’any 1964 també formà part del Margnat i el Licor 43 i disputà el Tour de França Finalitzà la seva carrera als equips Olimpia i Ondina el 1966 Guanyà el Gran Premi de Catalunya i el Trofeu Jaumandreu 1953, el Gran Premi Ajuntament de Bilbao 1960 i les voltes a Guatemala i Andalusia 1965 Aconseguí victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1958, 1959, 1960, 1961, la…

Fundat el 1929, inicialment se centrà en el cicloturisme A partir de la dècada de 1950 començà a organitzar competicions ciclistes El 1962 les activitats s’intensificaren sota la presidència de Joaquim Sabaté Dausà, que fou president fins l’any 2001 Entre els anys seixanta i setanta, organitzà una trentena d’esdeveniments anuals Fou un dels impulsors de la Setmana Catalana de Ciclisme, creada el 1963, i de l’Escalada Ciclista a Montjuïc, creada el 1965 En ambdues competicions, hi participaren ciclistes de prestigi, com Eddy Merckx, Alex Zülle o Laurent Jalabert Participà en l’organització…

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la Midi Libre…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes Sebastià…