Resultats de la cerca

Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…

Comandant d’infanteria destacat a les Filipines al final del segle XIX, que ascendí a coronel Al principi del segle XX fou secretari de la delegació del Tiro Nacional de España a Barcelona El 1911 formà part de la comissió de dirigents de diferents entitats que impulsaren la Federació de Societats Esportives de Barcelona Fou un estudiós de les armes i dissenyà la carrabina Montserrat Escrigué obres dedicades a l’armament, com Armas automáticas pistolas, fusiles y ametralladoras , Armas de caza i Armas de guerra estudio popular y descripción de las armas de repetición

Competí en les categories d’estil militar, armes curtes, armes flexibles dobles i dulian Es proclamà campiona 2009 i subcampiona 2010 d’Espanya en dulian categoria G fent parella amb Germán Martínez Guzmán Al Campionat d’Espanya també fou or en estil militar mà buida 2009, 2010, en arma curta 2009, 2010 i en arma doble 2010 Internacionalment, assolí l’or 2009 i l’argent 2010 en estil militar mà buida i l’argent en arma doble 2009, 2010 Pionera de la competició femenina de sanda combat, es proclamà subcampiona internacional de l’especialitat 2009, 2010

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar…

Militar de carrera, fou traslladat a Barcelona el 1945 i s’afilià a la Federació de Tir Olímpic Espanyol de Barcelona Despuntà en tir de pistola i es proclamà campió d’Espanya d’oficials d’exèrcit 1948 També guanyà el Campionat d’Espanya per equips formant part de la Quarta Regió Militar i aconseguí la medalla de bronze en pistola de velocitat al Matx Ibèric 1951 Fou secretari de la junta d’educació física de la Quarta Regió Militar durant vint-i-cinc anys, des d’on també impulsà el judo Fou durant uns anys vicepresident de les federacions catalana i…

Primer jugador que obtingué la Copa Militar de polo 1924

Militar, compaginà la seva activitat castrense amb la pràctica esportiva Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960

Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou…

Fou construït el 1916 per l’Aeroclub de Catalunya en uns terrenys prop de l’estany del Remolar, al costat d’una granja avícola anomenada la Volateria, d’on prengué el nom, al Prat de Llobregat El 1916 s’hi inaugurà l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, que depenia dels Tallers Pujol, Comabella i Cia, més tard Tallers Hereter S’hi provaren els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i s’hi disputaren els primers concursos i competicions esportives Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1000 × 400 m A…

Fou mestre d’armes a tres gimnasos de Barcelona al final del segle XIX el gimnàs Solé, el Casino Militar i l’Ateneu Barcelonès També competí en diferents campionats