Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Banyoles i de l’Esquí Club Camprodon El 2005 s’integrà al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya i a la selecció catalana i espanyola d’esquí de muntanya En aquesta especialitat ha assolit, en les categories cadet i júnior, diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya, individuals i per equips, així com el Campionat de Catalunya absolut per equips amb Marc Solà 2010

Escalador i alpinista, un dels màxims exponents de la generació d’escaladors anomenada New Wave , a més de pioner a l’Estat espanyol del parapent i de les expedicions a l’Àrtic Fou soci de la UEC de Gràcia i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Des del final dels anys setanta realitzà escalades d’envergadura als Picos d’Europa, Riglos, Ordesa i els Alps, i obrí vies a les parets de Montserrat, el Pedraforca i Ordesa Participà en diverses expedicions amb obertures a la cara NW del Saraghar Hindu Kush, 1982 i la via dels Catalans a la cara sud de l’Annapurna Central Himàlaia, 1984,…

Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de la columbofília, com Via Alada 1873

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que…

Participà en el Campionat del Món d’esquí alpí 2000, com a membre de l’equip espanyol Ha dirigit, conjuntament amb Nil Torremo-cha, el documental Aran Ath Limit , de la televisió de la Vall d’Aran per internet

Fundada a Barcelona el 1986, té nombrosos exemples de reportatges i documentals esportius, especialment de temàtica alpina i esports d’aventura bicicleta tot terreny, ala delta, parapent, ràfting i escalada Expedició al Pol Nord en solitari 1996, que segueix l’aventura de l’alpinista Nil Bohigas, i La neteja de l’Everest L’home El treball L’ambient 1996

S’inicià l’any 2008 a través del Club Andorrà de Canoa i Caiac, i es decantà per l’estil lliure Posteriorment passà a formar part del Club Cadí Canoë Kayak, amb el qual competí en proves d’eslàlom d’àmbit estatal en les quals aconseguí pujar diverses vegades al podi L’any 2009 feu una estada al Nil Blanc Uganda Representà Andorra en el Campionat del Món 2009 i el Campionat d’Europa 2010

Formà part de la secció de cicloturisme de la Penya Ciclista París i competí com a amateur a les files de la Penya Ciclista Nicky’s, la Unió Ciclista Sant Cugat i la Unió Ciclista Palma Sur Hotels El 2004 la seva productora, Spaik Video, realitzà el projecte televisiu A ritme de pedal El 2006 edità el DVD 24 hores amb el Nil , sobre el ciclisme entre el jovent L’any 2011 fundà el club A Ritme de Pedal Associació Esportiva

Fou publicada per Edicions Aram com a encàrrec de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya Joan Carles Tomasi en fou el coordinador general A partir de l’abril del 1984 se’n feu càrrec exclusivament Edicions Aram per desavinences amb la federació Alguns dels seus collaboradors foren Manuel Vázquez, Manuel Pomares, Manuel Alonso, Xavier Sagués, Nil Bohigas o Toni Garcia, entre d’altres Adaptà els continguts a les noves modalitats dels esports d’aventura

Fundat al final del 1992, alguns dels seus membres com Nil i Nèstor Bohigas, Xavier i Joan de la Mata o Lluís Giner foren pioners del parapent a Espanya entre el 1987 i el 1988 La primera seu s’ubicà a Barcelona i la zona de vol a Castejón de Sos i a Àger Posteriorment la seu es traslladà a Organyà, la zona de vol més habitual del club Participa en la Lliga Catalana de parapent i en trobades internacionals com la Coupe Icare de França Organitza sortides i cursos d’iniciació, progressió, simulació d’incidències i vols biplaça