Resultats de la cerca

Fou un del precursors del motociclisme a Catalunya i l’iniciador d’una nissaga vinculada al motociclisme Fou un dels creadors de la Penya Motorista Barcelona 1947 i impulsà diversos esdeveniments, com la Matinal pro Hospitals disputada a la muntanya de Montjuïc 1948, la Barcelona-Tarragona 1948 o la recuperació de la Pujada a l’Arrabassada 1949, que no es disputava des del 1932 També participà en la creació de les 24 Hores Motociclistes 1955 i del Gran Premi de Motociclisme 1956

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes  Pérez de Rozas , fill de  Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Començà a la publicació satírica esportiva Barrabás el 1976 i a l’Agència EFE També ha exercit de redactor a Diari de Barcelona 1976-77 i El Periódico de Catalunya 1978-81, on ha estat subdirector d’esports 1992 Ha collaborat a Mundo Deportivo i en diferents programes de televisió, fent el seguiment de l’actualitat futbolística

Membre de la nissaga Consegal, es formà al Centre Gimnàstic Barcelonès i també competí amb el Futbol Club Barcelona, el Club de Natació Montjuïc i el Club Atletisme Valls d’Andorra Fou campió de Catalunya juvenil i campió d’Espanya juvenil i jú-nior 1981-83 i participà en el Campionat d’Europa júnior En categoria sènior aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Espanya 1984 També fou campió de Catalunya 1987 Saltà 5,36 m el 1990, la seva millor marca personal

Fou fundada l’any 1965 per Pere Vergés Farrés amb els principis pedagògics que caracteritzaren l’Escola del Mar de Barcelona, que ell mateix dirigí Tingué la natació com a assignatura esportiva de referència i, durant força anys, membres de la nissaga Bernal, ben coneguda per la seva vinculació amb aquest esport, foren professors de natació Carme Ponsati també fou una de les impulsores de la seva pràctica Com que l’objectiu era ensenyar a nedar, no intervingué en competicions regulars, tot i que, en algun moment, estigué afiliada a la Federació Catalana de Natació

Membre d’una nissaga d’atletes, fou una de les pioneres de l’atletisme femení Fou dos cops campiona de Catalunya de cros 1934, 1935 També guanyà la prova dels 800 m del campionat de Barcelona 1936 amb una marca de 236,2 min, i esdevingué la primera recordista espanyola El 1938 obtingué un marca de 232,2 min, rècord que trigà 25 anys a ser superat Millorà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 600 m 1935 i el de Catalunya dels 2000 m 1938 També fou campiona de Catalunya dels 600 m 1934-36 La Guerra Civil truncà la seva carrera Li fou atorgada la medalla Forjadora 1987

Extrem esquerre del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1973 Més assistent que no pas golejador, jugà quaranta-vuit partits oficials amb la selecció espanyola Fou també el primer membre olímpic de la família Amat juntament amb el seu germà Jaume Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 i participà en els Jocs de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu

Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà…

Durant tota la seva carrera esportiva jugà al Club Egara i fou un dels membres de la nissaga Amat Amb el seu club guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972, 1973 Fou cinquanta vegades internacional amb la selecció espanyola i aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960 També participà en els Jocs de Tòquio 1964 i els de Munic 1972, encara que hagué de renunciar als Jocs de Mèxic 1968 per motius extraesportius El 1960 rebé la medalla de…

Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona…

Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…