Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
joc per forats
Golf
Modalitat de competició de golf disputada entre dos jugadors o dos bàndols que consisteix a completar més forats que l’adversari amb un menor nombre de cops.
Cada forat del camp representa un punt, que s’anota el jugador o l’equip que abans emboca la bola Quan l’avantatge de punts és superior al nombre de forats que resten per completar el recorregut, s’acaba l’enfrontament Presenta algunes variants en funció del nombre de boles jugades per cada bàndol, dues o tres, o del nombre de bàndols fins a tres que juguen alhora
joc per cops
Golf
Modalitat de competició de golf consistent a completar els forats del camp amb el mínim nombre de cops possible.
Al final del recorregut se sumen els cops efectuats en cada forat per a obtenir-ne el resultat, que és una comparativa amb el par del camp En les competicions professionals s’acostumen a completar fins a quatre recorreguts al camp per a determinar-ne el vencedor Una variant molt practicada en l’àmbit amateur és el joc per punts Segons el nombre de cops rea-litzats en cada forat se sumen uns punts –fer el par representa dos punts– i al final del recorregut guanya el jugador que té més puntuació
bowling

Participant de la VIII Catalonia Open Trofeu Galasa (2010), una de les nombroses competicions de bowling que se celebren a Catalunya
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles que consisteix a tombar el màxim nombre possible de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
En funció del nombre de bitlles utilitzades se’n distingeixen dues modalitats el bowling de deu i el bowling de nou El joc de bitlles és un dels més antics que es coneixen Els egipcis, per exemple, ja el practicaven fa 7000 anys i a l’Europa medieval era molt popular entre els nobles i els aristòcrates Al segle XVII els primers colons holandesos van introduir el joc de nou bitlles als Estats Units, però les apostes i la competència que representava per a la pràctica religiosa van comportar la prohibició del joc Tot i això, i de cara a evitar la illegalitat, renasqué amb deu…
Caçafir
Caça
Fira de caça que se celebra a Móra d’Ebre.
Començà el 1988 en el paratge de Sant Jeroni, però al llarg dels anys ha canviat tres vegades de lloc Els promotors eren membres de la Societat de Caçadors La Caçadora de l’Ebre El nombre de visitants de les darreres edicions fou d’uns 5000 El nombre d’expositors oscilla entre 80 i 120, i venen de tot arreu Les dimensions de la fira superen els 25000 2 , ja que inclou diversos camps de proves, sobretot per a gossos
agilitat canina

Portada del núm. 1 de la revista Badegossos (2003)
Federació Catalana d'Agility
Agility
Esport realitzat amb animals basat en l’ensinistrament caní, en què el gos ha de completar un recorregut amb diferents obstacles reglats en ordre seqüencial, en el menor temps possible i amb el menor nombre de penalitzacions.
El resultat en competició es valora en funció de dos paràmetres objectius i fàcilment mesurables el total de penalitzacions, i el temps que es triga a completar el recorregut Tant per al guia com per al seu gos, l’agility contribueix a desenvolupar les capacitats físiques i psíquiques en diversos aspectes rapidesa, habilitat, coordinació, situació espacial, concentració, estratègia i fons físic Poden prendre part tot tipus de races de gos, des dels més petits fins als més grans, atès que els obstacles s’adapten en funció de l’alçada del gos a la creu Els guies poden tenir qualsevol edat, ja…
Automóvil
Esports de motor
Publicacions periòdiques
Revista dedicada al món del motor publicada mensualment a Barcelona entre el juliol del 1925 i el desembre del 1938.
Editada per Montepío de San Cristóbal Chauffeurs de Barcelona, informava sobre mutualisme i sobre tècnica i mecànica de l’automòbil, tot i que també tenia una secció anomenada "Deportivas" referida habitualment a l’automobilisme esportiu Es publicava en castellà tot i que també hi havia alguns articles en català El 1934 la secció d’esports prengué el nom de "Pistonades esportives" i l’any següent els articles en català augmentaren en nombre L’escassetat de paper obligà a reduir el nombre de pàgines, amb la consegüent desaparició de la informació esportiva Deixà de…
bitlles catalanes

Rengleres de bitlles en una jornada de la Lliga de Girona (2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc tradicional que consisteix a llançar per l’aire un bitllot (o birlot) amb forma oblonga o fer rodar pel terra una bola (truc, curro, tac o tascó) amb forma arrodonida per a fer caure un nombre pactat de bitlles (birles, quilles o quilhes) plantades a terra en dues o més rengleres.
A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…
billar de caramboles
Billar
Modalitat de billar que es juga amb tres boles, dues de blanques o bé una de blanca i una de groga, com a boles d’atac, i una de vermella, en una taula de billar sense troneres.
Consisteix a aconseguir el màxim nombre de caramboles possible Són especialitats de billar de caramboles el billar artístic, les cinc bitlles, el joc de quadres, el joc per bandes i la partida lliure També és anomenat billar francès
Societat de Caçadors de Maçanet de la Selva
Caça
Agrupació de caçadors de Maçanet de la Selva.
Fundada durant la dècada de 1950, no s’oficialitzà fins el 1971 i en fou el primer president Juan Rey Serra El nombre de socis es d’uns 115, tot i que l’any 2000 arribaren a 145
grup de xou
Patinatge
Modalitat de patinatge artístic consistent a executar coreografies compostes d’elements de diferents graus de dificultat.
El nombre mínim de patinadors és de sis, i es considera un grup de xou petit fins a dotze patinadors Una altra categoria de competició la formen els grups de xou grans, que tenen un mínim de setze patinadors
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina