Resultats de la cerca

Format al Club Gimnàstic de Tarragona, practicà el futbol fins que una lesió l’obligà a abandonar la pràctica esportiva El 1940 entrà a la secció d’atletisme del Nàstic de Tarragona Per altra banda, durant el 1941 exercí de vocal a la secció de basquetbol i posteriorment fou delegat del club 1958-86

Fou el primer plusmarquista català de llançament de javelina, quan es canvià la distribució del pes del dard el 1986 Fou tres vegades campió de Catalunya de javelina 1982, 1983, 1986, i una vegada de decatló 1981 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1986 Després fou entrenador al Club Atlètic Granollers i jutge estatal

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles 2008-09,…

Constituïda al gener del 1932, fou presidida per Joaquim Rubio La primera junta directiva fou integrada per diversos mànagers pioners de la boxa catalana, com ara Pere Sáez, Robert Llorens o Josep Tormo Afiliada a la Federació Catalana de Boxa, obligà els empresaris a utilitzar els seus serveis per a l’organització d’espectacles esportius Esdevingué el bressol del posterior Collegi Oficial de Preparadors

Es formà a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió 1984 i jugà fins el 1989 Posteriorment passà al Caixa Tarragona, Donostia i Bàsquet Manresa Joviat, a la màxima categoria Ja a les files del CB Castellet, una lesió l’obligà a retirar-se i passà a fer d’entrenadora del mateix equip una altra temporada Fou internacional per Espanya en categories inferiors

Té els seus orígens en la Volta a Catalunya 1916, primera prova de tipus ralli que es feu a Catalunya i que el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC recuperà el 1954 Sota l’organització del RACC, el 1957 se’n disputà la primera edició amb la denominació Ralli Catalunya i en format modern La victòria fou per a Sebastià Salvadó i Guillem Bas, com a copilot Es mantingué fins el 1964, i, després d’uns anys sense celebrar-se, el RACC tornà a organitzar la prova el 1973 i la feu puntuable per al Campionat d’Espanya de rallis Dos anys més tard ja fou puntuable per al Campionat d’Europa de la…

En categoria júnior, fou medalla de bronze de 10 km marxa en els Mundials 1986 i participà en els Mundials i la Copa del Món 1987, prova que repetí el 1989 a l’Hospitalet de Llobregat Fou escollit tres vegades millor promesa de l’atletisme català 1986, 1987, 1988, però una lesió l’obligà a retirar-se, poc després de participar en els Jocs Olímpics de Seül 1988, a la prova dels 20 km

Fou campió de Catalunya de minimotos 1995 i d’escúters de 50 cc 1997 i subcampió d’escúters F1 1999 i de la Copa Rieju de supermotard 50 cc 2002 Guanyà la Copa Master Honda Supermotard Cup de 450 cc 2004 Disputà el Mundial de supersport 2006-10 i de superbike 2011, 2012 El 2 d’abril de 2012 patí una greu lesió al circuit d’Imola que l’obligà a abandonar el motociclisme

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic a segona divisió 1982-85 i amb el primer equip 1985-87, amb el qual disputà 55 partits Guanyà una Copa de la Lliga 1985 A continuació fou cedit al Sabadell 1987-89 i, posteriorment, milità en el Mallorca 1989-93 i 1995-96 i l’Albacete 1993-95 Una lesió l’obligà a retirar-se al novembre del 1995 En la seva primera temporada amb el Mallorca fou elegit millor defensa central de primera divisió per la revista Don Balón

Editada per Montepío de San Cristóbal Chauffeurs de Barcelona, informava sobre mutualisme i sobre tècnica i mecànica de l’automòbil, tot i que també tenia una secció anomenada "Deportivas" referida habitualment a l’automobilisme esportiu Es publicava en castellà tot i que també hi havia alguns articles en català El 1934 la secció d’esports prengué el nom de "Pistonades esportives" i l’any següent els articles en català augmentaren en nombre L’escassetat de paper obligà a reduir el nombre de pàgines, amb la consegüent desaparició de la informació esportiva Deixà de publicar-se en plena Guerra…