Resultats de la cerca

Nascut al final dels anys setanta del segle XX, era format per alpinistes de diferents entitats, com Albert Gómez, Remi Brescó, Jordi Camprubí o Xavier Pérez Gil, alguns del quals eren membres de les primeres expedicions catalanes als 8000 de l’Himàlaia Durant la dècada dels anys vuitanta marcaren un nou ritme en l’escalada en roca Obriren vies en parets com la roca Regina al Montsec, els Diables a Montserrat, la cara sud del Pollegó Inferior del Pedraforca, la Font Freda a Terradets i Mont-rebei, entre d’altres També obriren les primeres vies a les roques del Masmut…

Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…

Campiona d’Espanya en la modalitat estàndard 1998, 1999, 2002, 2003 amb la seva parella de ball Joan Cayuela Després de retirar-se de la competició professional, obriren a Manresa l’Escola de Ball de Saló Joan Cayuela and Màrcia Cecchini

Fou quatre cops campió d’Espanya en la modalitat estàndard 1998, 1999, 2002, 2003 amb la seva parella de ball Màrcia Cecchini Després de retirar-se de la competició professional, obriren a Manresa l’Escola de Ball de Saló Joan Cayuela & Màrcia Cecchini

Integrat també dins el Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Obriren noves vies a Montserrat i als Pirineus, i descobriren zones d’escalada, com al Port, les Agulles de la Móra Comdal, la Picota del Racó o la Taula d’en Serola L’escalador del grup amb una trajectòria més destacada fou Kildo Carreté Mantingueren les activitats fins que Emili Civís, Ferran Abella, Emili Gil i Claude Colin inauguraren el CADE de Terradets 1963

Vinculat al Club de Futbol Badalona, fou el primer atleta a Catalunya i a l’Estat espanyol a trencar la barrera dels 11 segons 10,9 s en els 100 m llisos 1931 El mateix any es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en 100 m i 200 m, proves en què establí els rècords estatals Aquests bons resultats li obriren la porta a competir internacionalment Amb la selecció catalana, assolí el títol estatal de 4 × 100 m 1935

Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull

Fou membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 Durant la dècada de 1940 obrí nombroses vies a Montserrat, com les vies del Ninot, l’Ou Colom, el Serrat de les Barretines o la Nana La major part de la seva activitat escaladora la dugué a terme per separat del seu germà Raimon Tot i això, els dos germans i Jordi Casassayes Haus obriren les vies Haus-Estrems a l’aresta nord de la Gorra Frígia i a la cara sud de la Mòmia, i la via Haus-Estrems a la paret nord del Margalida 1947

Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…

Participà en la fundació del Futbol Club Barcelona 1899 Com a jugador 1899-1905, disputà 78 partits i marcà 6 gols Jugava preferentment de defensa, i guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1905, i fou finalista de la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Presidí el club 1903-05, i durant el seu mandat es jugà per primer cop un partit a l’estranger, a Tolosa, davant l’Stade Olympique, i es posaren les primeres xarxes a les porteries Juntament amb el seu germà Ernest, des de l’empresa naviliera familiar importaren el primer material esportiu a…