Resultats de la cerca

Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la direcció Guillermo…

Treballà en el diari Dicen 1974 i dirigí les publicacions esportives humorístiques Once 1965-68 i Barrabás 1984

Signà cròniques en les publicacions Vida Deportiva i Once , junt amb Carles Pardo A partir dels anys seixanta collaborà en Mundo Deportivo fins al final de la seva carrera

Fou el primer president de l’Esport Ciclista Cornellà 1993-2000 Des d’aquest càrrec organitzà diverses arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà de Llobregat, diverses curses de tàndems en collaboració amb l’ONCE i proves femenines

Resident a l’Hospitalet de Llobregat, desenvolupà la seva carrera a Barcelona, amb l’ONCE Assolí la medalla de bronze en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i la de plata a Sydney 2000 Amb discapacitat visual de classe B2, en el torneig d’Atlanta fou la màxima golejadora Es retirà el 2000

S’inicià amb l’ONCE Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i una medalla d’argent al Mundial 1998 També disputà els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 abans de retirar-se Des del 2004 fa d’entrenador del Barcelona, on també havia fet de jugador

Afiliat a l’ONCE, debutà a l’Europeu de l’any 1991 Disputà els Jocs Paralímpics d’Albertville 1992, on guanyà la medalla de plata en supergegant, de Lillehammer 1994, on aconseguí tres plates en eslàlom, eslàlom gegant i supergegant i un bronze en descens, i de Nagano 1998, abans de retirar-se condicionat per les lesions

S’inicià en les competicions escolars atlètiques de l’ONCE, on destacà en salt de llargada i en velocitat Especialista en salt de llargada, el seu palmarès inclou una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1993, una de plata 1994 i una d’or 1995 en els Campionats del Món, i una medalla d’argent en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 Es retirà l’any 2000 a causa de continuades lesions musculars

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Fou campió d’Espanya júnior 1996 Passà al professionalisme l’any 2000 Guanyà una etapa del Tour de l’Avenir 2002, la Clàssica de Sant Sebastià 2006 i el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet 2009 Disputà la Vuelta a Espanya en vuit ocasions 2004-10, 2012, dos Tours de França 2007, 2008 i dos Mundials de ruta 2006, 2007 Milità als equips ONCE 2000-03, Relax 2004-05, Bouygues 2006-08, Cervélo 2009-10, Geox 2011 i Katusha 2012