Resultats de la cerca

Organitzat pel Terrassa Futbol Club, la primera edició tingué lloc sota la presidència de Josep Masdefiol amb la participació del Bayern de Munic, que es proclamà campió, el Ferencváro, el Saragossa i el Terrassa Després del parèntesi de 1975-82, que no se celebrà, reaparegué el 1983 en forma de triangular Després d’un nou parèntesi 1987-2005, es reprengué amb motiu del centenari del club 2006, ara amb un partit únic

Començà a arbitrar el 1976 El 1983 debutà en la màxima categoria estatal i assolí la condició d’àrbitre internacional el 1990 Excepte durant un petit parèntesi de dos anys 1985-87 en la primera divisió B, dirigí més de 600 partits de l’ACB fins a la seva retirada, ben entrada la primera dècada del segle XXI

S’inicià en la categoria SJ de vuit cavalls el 1986 a causa de l’afició del seu pare Després d’un llarg parèntesi d’inactivitat, el 2010 tornà a la competició Fent parella amb Eduard Platero guanyà el Campionat d’Europa offshore de resistència en la classe B 2012, la Pavia-Venècia 2011, la prova més antiga i llarga del món, i la Centomiglia del Lario en dues ocasions 2011, 2012

Fou campió d’Espanya 1942 i de Catalunya 1942, 1943 de decatló Posseí el rècord català d’aquesta prova, però morí molt jove La secció d’atletisme del Reus Ploms, el club que defensà durant la seva carrera conjuntament amb el FC Barcelona, li dedicà un Gran Premi, celebrat per primera vegada el 1944, i també una cursa anual que es disputa des del 1947, a excepció d’un parèntesi 1957-63

Defensa que es formà a les categories inferiors de l’Hèrcules Club de Futbol d’Alacant Jugà al Futbol Club Barcelona en dues etapes 1974-76, 1978-81 amb un parèntesi de dos anys, que jugà a la UD Salamanca 1976-78 Guanyà una Recopa d’Europa 1979 i una Copa del Rei 1981 Posteriorment tornà a l’Hèrcules en dues ocasions 1981-82, 1985-88, amb una estada intermèdia al Real Murcia 1983-85

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92

Fundat el 1984 amb el nom de Club de Futbol Sala Laguna Cambrils, fou impulsat per José Laguna, que des de llavors n’és el president També exercí el càrrec d’entrenador durant els primers anys Des de la temporada 2003-04 juga a Salou, amb un breu parèntesi que jugà a la Ràpita 2008-09 Jugà durant quatre temporades a la segona màxima categoria del futbol sala estatal, la divisió de plata 2006-10 Fou un cop campió de la Lliga espanyola A i B i tres cops campió de la Copa Federació Tarragona Reuneix uns 125 jugadors i 300 socis

Organitzat per l’Sport Ciclista Català en memòria del periodista Francesc Canto Arroyo, les primeres edicions tingueren lloc al parc de la Ciutadella de Barcelona Posteriorment es disputà en un circuit interurbà d’uns 48 km amb sortida a Barcelona i arribada a Santa Coloma de Gramenet Els tres primers guanyadors foren Miguel Bover, Miquel Poblet i Antoni Timoner Després d’un parèntesi, es recuperà el 1962 amb motiu dels cinquanta anys de l’Sport Ciclista Català Durant el període 1973-93 s’integrà a la Volta Ciclista a Catalunya, en forma de meta volant sota el nom de Memorial…

Jugà al CV Cornellà i, a partir del 1982, entrenà el primer equip En el seu debut com a tècnica aconseguí la Lliga i la Copa de la Reina, primer doblet en la història del voleibol femení català La temporada següent, després de la fusió amb el RCD Espanyol, seguí com a entrenadora del nou Espanyol-Cornellà, amb el qual guanyà una altra Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 El 1986, després d’un breu parèntesi, tornà a dirigir l’equip Al mateix temps, entrenà també l’equip juvenil del club A partir del 1991 es dedicà exclusivament a l’equip juvenil, amb el qual guanyà el…