Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de velocitat, i aconseguí catorze títols de campió de Catalunya, en 100 m lliure 1926, 1930, 1931, relleus 4 × 50 m estils 1927, 1930, relleus 3 × 100 m estils 1931, relleus 5 × 50 m lliure 1924, 1926, 1927, 1930 i relleus 4 × 200 m lliure 1927, 1928, 1930, 1931 Fou vuit vegades campió d’Espanya, en 100 m lliure 1926, 1927, 1928, 1930 i relleus 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1929, 1931 També fou recordista català i estatal en 50 m lliure 1930, 100 m lliure 1927, relleus 5 × 50 m lliure 1926, 1928, 1930, 1932 i relleus 4 × 200 m…

Formà part del Club Natació Barcelona i fou campió d’Espanya júnior 1961 En categoria absoluta, es proclamà campió 1962 i subcampió 1963, 1966 estatal i assolí tres títols catalans 1960, 1961, 1962 i tres subcampionats 1963, 1964, 1966 Professionalment dedicat a l’àmbit de l’economia, es graduà 1961 en MBA a la Universitat de Geòrgia Fou professor a ESADE a Barcelona Creà l’anomenat mètode Parés per al desglossament de la rendibilitat financera És autor de diversos articles

Passà pels equips del Vilassar, el Premià, el Manlleu i el Vic, fins que ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1947-49 i disputà 8 partits de Lliga com a davanter Posteriorment jugà al Saragossa 1949-53, el València 1953-54, el Castelló 1954-55, el Lleida 1955-57, l’Arenas de Saragossa 1957-58 i el Fraga 1958-59 Amb el Barça fou campió de Lliga 1948, 1949, de la Copa Llatina 1949 i de la Copa Eva Duarte 1949

Jugava d’interior i fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1957-62, l’Oviedo 1962-63 i el Club Esportiu Europa 1963-66, entre altres equips

Extrem esquerre, començà en el Club de Futbol Badalona i tot seguit milità quatre temporades en el Saragossa 1953-57, amb el qual disputà 82 partits oficials i marcà 40 gols Després jugà, entre altres equips, en la Cultural Leonesa i el Centre d’Esports l’Hospitalet

Migcampista, començà a l’escola de futbol del Valls, des d’on ingressà al juvenil del Gimnàstic de Tarragona Després passà al primer equip del Nàstic 1986-90 i tot seguit milità en la Unió Esportiva Lleida 1990-94, la darrera temporada a primera divisió La seva carrera continuà a l’Elx 1994-96, un altre cop al Nàstic 1996-99 i, finalment, al Balaguer 1999-2000

Formà part del Club de Tir Sabadell i del Tir Esportiu de Barcelona Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en carrabina matx i aconseguí el rècord estatal en l’especialitat de carrabina estirat amb final També guanyà el Campionat de Catalunya i d’Espanya per equips representant el CT Sabadell i el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la prova de precisió de 50 m carrabina estirat El 2010 guanyà l’Open Lapua en carrabina estirat

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Atlètic Vic, que també presidí Guanyà el Campionat de Catalunya dels 3000 m 1988 i formà part de la selecció catalana que guanyà el Campionat d’Espanya de cros 1994

Extrem dret, començà en la Unió Esportiva Olot Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1967-71 i, posteriorment, jugà en l’Hèrcules 1971-74 i el Gimnàstic de Tarragona 1974-75, entre d’altres

Especialitzat en sabre, competí per l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i la Sala d’Armes Montjuïc SAM És àrbitre internacional categoria B d’espasa i de sabre Formà part de la junta directiva de la SAM i de la Federació Catalana d’Esgrima FCE Investigador de la història de l’esgrima catalana, ha estat considerat l’historiador oficial de la FCE