Resultats de la cerca

Jugà en el Futbol Club Barcelona en el període 1933-35, procedent del CD Gran Canaria Interior, disputà 26 partits amb el Barça i marcà 10 gols Guanyà un Campionat de Catalunya 1935 La temporada 1935-36 fitxà pel Girona Futbol Club Hi jugà fins a l’edició 1941-42, exceptuant el darrer període de la Guerra Civil Posteriorment marxà al Betis

Conegut amb les sigles PIEC, conclou que les installacions esportives bàsiques de referència són una piscina coberta a menys de 20 km de cada ciutadà, un pavelló a tots els municipis de més de 2000 h, un camp d’esports a tots els municipis de més de 1000 h, una pista poliesportiva a tots els municipis amb escola, un gimnàs a tots els municipis amb institut de secundària i una pista d’atletisme a cada comarca La previsió inicial fou de construir 604 installacions esportives en dues fases la primera durant el període 2005-08 i la segona durant el període 2009-11 Una tercera fase…

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al…

Fundat el 1953, nasqué sota la tutela de l’escola Pedagògium de San Fernando El primer president fou Vicenç Quer Debutà a l’Obra Atlético Recreativa i el 1959 s’inscriví en competicions federades El 1962 ascendí a segona divisió estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre, i l’any 1966 disputà la promoció d’ascens a primera A excepció de l’any 1967, que jugà a tercera divisió estatal, fou present a segona fins el 1972 En aquest període jugà en diverses pistes per manca de pista pròpia Sagrat Cor de Sarrià, Lluïsos de Gràcia i La Salle Durant aquest període també tingué un equip…

Es formà al Club Sedis Caiac actual Club Cadí Canoë-Kayak, i es proclamà campió d’Espanya cadet en eslàlom 1979 Es titulà com a entrenador estatal de piragüisme eslàlom i treballà pel Club Cadí en diverses ocasions durant el període 1987-2002 Fou tècnic de la Federació Espanyola de Piragüisme, on dirigí els programes de detecció de talents en eslàlom 1992-98 i futures promeses 1995-2002, i fou l’entrenador en cap dels equips juvenil 1995, sub-17 1998-2002 i absolut als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Treballà durant set anys al Centre de Tecnificació de Piragüisme de Catalunya…

La primera edició fou organitzada pel Club Ciclista Lleida i Educación y Descanso Baltasar Tarròs guanyà els dos primers anys i fou l’únic ciclista amb dos triomfs en la història de la competició a part de Joan Calucho 1945, 1948 La prova no se celebrà el 1947, i durant el període 1949-54 prengué forma el Cinturó Lleidatà Després d’un altre parèntesi en 1960-63 es denominà Gran Premi de Sant Ferran i passà a dependre de la Delegació de Joventuts i la Penya Balompié En aquest període guanyaren Angelino Soler, Sebastià Segú, Josep Pesarrodona i Javier Mínguez, entre d’altres La…

Fundat l’any 1939 com a Club Deportiu Mataró, prengué el relleu de l’històric Iluro Sport Club, fundat el 1912 Guanyà la Copa Catalana 1941 i fou campió de primera territorial la temporada 1947-48 En finalitzar la temporada següent, ascendí a la tercera divisió estatal, on debutà la temporada 1949-50 i s’hi mantingué fins a la de 1966-67 Durant aquest període fou subcampió de la categoria la temporada 1952-53, fet que li permeté disputar la promoció d’ascens a segona divisió També guanyà el Trofeu Moscardó 1965 Jugà de nou a tercera divisió en diverses etapes 1969, 1970, 1971, 1980-83, 1995-…

Membre del Club Natació Terrassa, en el període 1968-73 fou cinc vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968

Membre del Club Natació Barcelona Tingué dues etapes ben diferenciades el període 1933-36, dedicat exclusivament a l’estil braça, i el 1940-48, dedicat preferentment a l’estil crol i a proves de llarga distància Fou divuit vegades campiona individual de Catalunya onze cops en 200 m braça 1933-36, 1939-43, 1947, 1948, un cop en 100 m i 400 m lliure 1948 i cinc cops de gran fons com a guanyadora de la Travessia del Port de Barcelona 1940, 1941, 1942, 1946, 1948, a més de les onze vegades que ho fou en proves de relleus En l’àmbit estatal assolí sis títols individuals i dotze en…

Membre del Club Natació Sabadell, en el període 2005-07 fou onze vegades internacional absoluta participant en les diferents curses del circuit de la Copa d’Europa d’aigües obertes