Resultats de la cerca

Fundat el 1968, el seu primer impulsor fou l’entrenador Josep Maria Reixach S’inscrigué en competicions provincials i creà equips de categories inferiors Destacaren jugadores com Pepa Calvet i Blanca Rubin de Celis Al principi dels anys setanta l’equip sènior jugà a segona divisió estatal La temporada 1972-73 ascendí a primera divisió estatal Seguí unes temporades a primera divisió, fins que el 1976 inicià el declivi Perdé la seva millor jugadora, Pepa Calvet, que abandonà el club, i perdé també el suport oficial de la Sección Femenina, que desaparegué durant la Transició política

Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1950 i fou subcampió de Catalunya en aquesta mateixa categoria 1950 Aquell mateix any perdé la final del Trofeu Guant d’Or del pes lleuger

Vestí la samarreta del Sagrat Cor de Barcelona i competí a la Superlliga fins el 2004, any que l’equip perdé la categoria i descendí a la Lliga FEV A partir de la temporada següent, ocupà el càrrec de jugadora entrenadora

Es proclamà dues vegades campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant 1955, 1956 El 1957 perdé als punts la final del Campionat de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà contra el púgil Bermúdez

Jugà a l’Amposta 1953-59, l’Artiguense 1956-57, l’Ourense 1959-63, equip de segona divisió, i el Pontevedra, que acabava d’ascendir a primera D’aquí sortí el “Hai que roelo” amb què se’l coneixia Fou central i es retirà quan el Pontevedra perdé la categoria 1969

Format al Club Natació Barcelona Des del 1956 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa Picornell 1957, el Campionat d’Europa 1958 i el Torneig de París 1959 El 1960 jugà el partit classificatori per als Jocs Olímpics de Roma 1960, en què Espanya perdé contra França

S’inicià en la dècada de 1920 i es proclamà campió estatal del pes ploma a Barcelona 1923 en derrotar el púgil Ramon Miró Perdé el títol l’any següent a Madrid davant Antonio Ruiz i, el 1925, abandonà els rings, després de perdre un combat als punts contra Josep Gironès corresponent al Campionat de Catalunya

Alatanca format a les categories inferiors del Futbol Sala Martorell, jugà amb el primer equip durant l’última època del club a divisió d’honor estatal, el qual perdé la categoria la temporada 2007 Guanyà una Copa de Catalunya 2006 Posteriorment jugà en divisions menors i també practicà el futbol amateur És entrenador d’equips de categories inferiors

El 1990 guanyà els Campionats d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant Formà part de l’equip de la Federació Catalana de Boxa Amateur que assolí la Copa del Rei També es proclamà dues vegades campió de Catalunya de pes mitjà 1988, 1989 El 1990 perdé la final del Campionat de Catalunya davant Joan Carles Escute

Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit