Resultats de la cerca

Durant la seva joventut practicà el basquetbol al Club Joventut de Badalona i al CB Sant Adrià Llicenciada a l’INEFC de Barcelona, fou professora d’educació física i posteriorment ocupà diversos càrrecs a la Unió Barcelonesa d’Activitats Esportives UBAE, entre els quals el de secretària general, el de directora d’installacions i el d’encarregada de la direcció estratègica i de sistemes Rellevà Rafel Niubò en la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006-11 i fou la primera dona que dirigí la política esportiva catalana Potencià l’esport en l’àmbit educatiu…

Fundada el 1901 en l’àmbit dels nuclis republicans de la ciutat, a partir del 1914 disposà d’una important secció esportiva que fomentava l’esport popular Construí el camp d’esports de la Joventut Republicana de Lleida 1919, amb piscina, velòdrom, pistes de tennis i de patinatge, frontó, gimnàs i camps de futbol, que fou un punt d’irradiació esportiva a les comarques de Lleida i una de les installacions esportives capdavanteres a l’Estat espanyol D’aquestes installacions, en sorgiren diferents seccions i clubs esportius de natació 1919, atletisme 1920, boxa 1922, ciclisme, futbol campió de la…

Fou inscrita com a “obrera”, sobretot per evitar imposts Admetia socis protectors comerciants o industrials per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren en català La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista El CADCI participava en tots els actes patriòtics, cívics i esportius El 1905 creà la Secció Especial d’Esports i Excursions Des del 1906 disposà d’un frontó i un gimnàs on practicà esgrima, gimnàstica, jujutsu, lluita grecoromana i boxa, amb Ramon Larruy com a entrenador També organitzà activitats de…

Fou creada a l’empara del règim franquista el 1940 per a enquadrar i ensinistrar políticament els joves espanyols segons els principis del Movimiento Nacional i d’una educació premilitar Organitzava activitats en àmbits com l’educatiu, el del temps lliure i el cultural, entre les quals hi havia torneigs i competicions esportives, i també s’encarregava d’impartir i d’avaluar l’assignatura d’educació física –que anà canviant de nom en les diferents etapes del règim– en tots els nivells educatius El suport bàsic d’aquesta organització el constituí el Cos Especial d’Oficials Instructors, formats…

Fundà el primer club esportiu a Lleida, l’Sports Club Lleidatà 1898, del qual en fou vicepresident Presidí la Ponència d’Educació Física 1921-24, primer intent regulador de la política esportiva a Catalunya, que promogué l’esport de base i a les escoles

Fou creat l’any 2006 a iniciativa de la Secretaria General de l’Esport, i està adreçat a persones i organitzacions que intervenen en l’àmbit de l’esport català Proporciona informació sobre demanda i oferta esportiva, economia de l’esport, formació i recerca esportiva, projecció internacional dels esportistes catalans, marc legal i política esportiva

Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de…

Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana  El Be Negre  1967,  Cu-Cut  1967,  En Patufet  1968,  Papitu  1968,  L’Esquella de la Torratxa  1970,  Xut  1971,  Un segle d’humor català  1973,  El Be Negre i els seus homes  1977,  L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català  1978, En Patufet antologia  2003,  La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005  2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura…

Fundada pels antics redactors de la revista El Frontón En fou director Lucas de Oñate, i signaven els articles Zurdo, Santiago, Cecilio de Ozamiz, Utzi i el mateix Lucas de Oñate La capçalera era illustrada amb un gravat del Frontón Barcelonés, entitat a la qual estava vinculada La conjuntura política provocà la seva suspensió temporal, que finalment esdevingué definitiva, al juliol del 1897 quan se n’havien publicat noranta-tres números

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…