Resultats de la cerca

Jugà bàsicament a categoria territorial, i era també conegut per Rayo Amarillo, l’empresa que el patrocinava La temporada 1986-87 es proclamà campió de grup de primera territorial, però no aconseguí pujar a preferent L’any 1991 es dissolgué

S’inicià l’any 2008 a través del Club Andorrà de Canoa i Caiac, i es decantà per l’estil lliure Posteriorment passà a formar part del Club Cadí Canoë Kayak, amb el qual competí en proves d’eslàlom d’àmbit estatal en les quals aconseguí pujar diverses vegades al podi L’any 2009 feu una estada al Nil Blanc Uganda Representà Andorra en el Campionat del Món 2009 i el Campionat d’Europa 2010

Els anys cinquanta jugà al Club Patín, el Vidalet i l’Apolo a primera divisió Com a entrenador, visqué la seva millor etapa en el CP Voltregà, que feu pujar de tercera a primera divisió i convertí en campió de Catalunya 1959 i d’Espanya 1960 Després entrenà, entre d’altres, el CH Piera i el CH Mataró També fou seleccionador espanyol juvenil i conquerí el títol europeu de la categoria 1966

Sòcia de la Unió Excursionista Urgellenca, el 1981 ingressà al Centre Acadèmic d’Escalada, del CEC Escalà els Picos de Europa, on formà part del primer equip femení a la via Rabadá-Navarro del Naranjo de Bulnes 1983 Pujà per la cresta sud de l’agulla Negra de Peuterey Alps, 1982 i fou la cap de la primera expedició femenina al Kangtega 6782 m, Himàlaia, 1984 Fou la primera dona de l’Estat que intentà pujar a l’Everest 1988

Fundat el 1948 com a secció del Centre Social Metropolità, estigué vinculat a la companyia de Transports Metropolitans de Barcelona El seu primer entrenador fou Josep Vila, que feu pujar l’equip a primera categoria catalana després de guanyar el campionat de segona categoria A 1952 i el de primera categoria B 1953 Els anys seixanta i setanta jugà a tercera divisió estatal i posteriorment tornà a competir en campionats catalans La temporada 1986-87, jugant a segona catalana, es fusionà amb el Club Esportiu Mediterrani

Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats

Davanter que debutà a primera divisió amb la Real Sociedad Jugà al Futbol Club Barcelona 1982-85 i al Centre d’Esports Sabadell 1985-88 Amb el Barça gua-nyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Copa de la Lliga 1983 i una Supercopa d’Espanya 1983 D’altra banda, durant el seu primer any amb el Sabadell, a segona divisió, aconseguí pujar de categoria Fou internacional amb la selecció espanyola en vint ocasions i disputà el Mundial d’Espanya 1982

Fundat l’any 1986, nasqué per l’impuls d’un grup de veïns de la població que dos anys abans s’aplegaren per pujar la Pica d’Estats Conegut també com a Centre Excursionista de Montcada i Reixac, la seva secció principal és la de muntanya El 1991 creà la secció de bicicleta tot terreny i el 1994, la d’esquí, que practica als Pirineus i els Alps També practica cicloturisme, esports d’aventura com ràfting o caiac, i acampada Anualment organitza la marxa a peu Montcada-Montserrat

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999