Resultats de la cerca

Com a membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió en iol de dos amb timoner i subcampió d’Espanya d’outrigger de quatre amb timoner 1922

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la publicació inicià una…

Conegut com el Maki , començà a competir a setze anys en supercròs i motocròs Després d’aconseguir el subcampionat de Catalunya de MX i la sisena posició en el Campionat d’Espanya 2001, passà a l’estil lliure d’exhibició Entre el 2004 i el 2007 disputà desenes de proves i aconseguí el tercer lloc al Freestyle Ciutat de Palma 2005 Fou pioner de la variant stunt a l’Estat espanyol

Membre de la Unió Excursionista Urgellenca, guanyà la Copa d’Espanya de curses de muntanya en dues ocasions 2004, 2006 El 2009 guanyà la prova de rogaining de Grandvalira, la primera realitzada als Pirineus El mateix any guanyà l’Escanyabocs de Ferro, a l’Alt Urgell, que distingeix el millor esportista en quatre especialitats diferents L’any 2018 es proclamà tercera en l’Ultra Pirineu Fou membre de la selecció catalana de curses de muntanya 2004-07, amb la qual guanyà el Campionat del Món de curses de muntanya 2005 i obtingué la cinquena posició en la competició individual També…

Fou un dels pioners del bàdminton a Catalunya a la meitat de la dècada de 1980 i fundador de l’Associació Granollers Esportiva Bàdminton 1983 Guanyà diversos Campionats de Catalunya de veterans i fou subcampió d’Espanya Des del 1989 és director tècnic de la federació catalana Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a director esportiu de bàdminton També ha estat directiu de la federació espanyola i del Council de la federació internacional

Debutà el 1992 com a membre del club Pratenc Associació d’Atletisme El 1993 rebé una beca per a accedir al CAR de Sant Cugat, on restà intern tres anys Guanyà una medalla d’or en salt de llargada als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 Aconseguí també una medalla de bronze en triple salt als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 La seva millor marca en salt de llargada enpista coberta és de 7,17 m, mentre queen pista descoberta és de 7,58 m Es retirà el 2000 L’any 2006 se li atorgà la medalla de bronze al mèrit esportiu

Membre del Club Catalunya Team, començà a competir l’any 2005 Fou sis vegades consecutives campiona d’Espanya de persecució en pista i de 500 m pista 2006-11, i quatre vegades campiona d’Espanya de fons en carretera i de contrarellotge individual 2007, 2009-11 Participà en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on aconseguí un diploma en la prova contrarellotge individual, i als Campionats del Món de pista 2006-07, 2009, 2011 i carretera 2007, 2009-11, en què guanyà dues medalles de plata en persecució 2009, 2011, una de bronze 2009 i dues de plata 2010, 2011 en ruta i dues de plata en…

Aconseguí tres subcampionats d’Espanya de baix vol 2002, 2006, 2009 Al Campionat de Catalunya assolí la primera 2013, 2014 i la tercera posició 2014, 2015, 2017 d’alt vol, i en aus petites es proclamà campió 2014 i els anys 2015 i 2013 fou segon i tercer, respectivament Guanyà diversos títols i trofeus, entre els quals el primer Triatló Internacional de falconeria 2005, les Jornades Internacionals de Falconeria del Nord d’Espanya en baix vol 2011, el Trofeu Cetrería Antigua Corona de Aragón en alt vol 2011, el Campionat de Castella en la modalitat d’aus petites 2012 i la Copa Catalunya d’alt…

S’inicià al CH Sant Cugat i passà pel Cerdanyola CH, el CP Mollet i el CP Ripollet, abans de debutar a la màxima categoria amb el CP Voltregà la temporada 1987-88 Posteriorment jugà al CE Noia 1988-90 –amb el qual guanyà una Copa d’Europa 1989, una Lliga Catalana 1989 i una Supercopa d’Europa 1990–, el CH Piera 1990-91 i el Liceo de La Corunya 1991-2001, amb el qual conquerí nou títols una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1996, una Copa CERS 1999, una Supercopa d’Europa 1993, una Copa Intercontinental 1993, una Lliga 1993 i tres Copes del Rei 1995, 1996, 1997 Fou internacional…

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món