Resultats de la cerca

Competí representant el gimnàs barceloní JACSAE i es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes intermedi 1962

Fou tirador del club Joventut Sants, el Club d’Esgrima Barcelona, el Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, la Sala d’Armes Montjuïc i el Club Esportiu INEF Barcelona, en què destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa Ha obtingut 25 medalles en Campionats d’Espanya, en què es proclamà campió d’Espanya júnior, dues vegades en categoria individual 1983, 1984 i dues per equips 1984, 1985 Ha estat campió de Catalunya absolut 1983, 1985, 1990, 1991 i júnior 1983, 1985 Internacional amb la selecció espanyola en trenta-tres ocasions, ha participat en un mundial absolut 1986,…

Formada al Futbol Club Barcelona, jugà a les files del Club Deportiu Hispano-Francès entre el 1966 i el 1980, club amb el qual disputà diversos torneigs de la Lliga estatal femenina En fou també entrenadora i directiva fins a la seva desaparició 2000 Posteriorment fou una de les fundadores del club Hispano Basket Presidí la primera Associació de Clubs de Basquetbol Femení creada durant els anys vuitanta i fou directiva de la Federació Espanyola de Bàsquet entre el 1984 i el 1990 Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola i la distinció Històrica del Bàsquet Català de la Fundació del…

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Pivot format al planter del FC Barcelona i que després jugà amb el Sabadell, l’OAR Gràcia, l’OAR Corunya 2002-04, el Pilotes Posada 2004-06, l’Algesires 2006-08, amb el qual debutà en la màxima categoria, i el Bidasoa 2008-10 El 2010 fitxà per l’Anaitasuna, club amb el qual juga la Lliga Asobal des de la temporada 2011-12

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès, on desenvolupà la seva carrera excepte un darrer any al Club Atlètic Vic Fou quatre cops campiona d’Espanya de salt de llargada a l’aire lliure 1980, 1981, 1982, 1984 i tres en pista coberta 1980, 1982, 1984 En els Campionats de Catalunya a l’aire lliure fou tres cops campiona de llargada i una de 100 m tanques, i en els de pista coberta, un cop de salt de llargada, un de salt d’alçada i un de 60 m tanques Fou la primera catalana que superà els 6 m en salt de llargada i establí set cops el rècord de Catalunya entre el 1977 i el 1982 Ja retirada, s’…

Representant espanyol a la FIFA, formà part de la Comissió de FUTSAL d’aquest estament i de la comissió de regles del joc per unificar el futbol sala en l’àmbit internacional Directiu del Comitè de futbol sala de la RFEF Com a vicepresident de l’Associació de Clubs Espanyols de Futbol Sala, unificà les associacions de clubs de la federació de futbol i de futbol sala l’any 1989 fou un dels responsables de la professionalització d’aquest esport a Espanya creant la Lliga espanyola de futbol sala Adaptà la normativa juntament amb José Manuel Gozalo i Antonio Res i promogué la retransmissió…

Fundat l’any 1916 com a Futbol Club Puig-reig, durant la dècada de 1930 prengué la denominació actual Durant aquell període disputà el Campionat de Catalunya amateur La seva època més reeixida fou durant els anys cinquanta i seixanta Jugà onze temporades consecutives a tercera divisió estatal, des de la temporada 1954-55 fins a la 1965-66 Posteriorment jugà en categories territorials Disposa de diversos equips en categories inferiors, tant masculins com femenins, i juga al camp municipal

Fundat el 1987 al nucli de l’Ametlla de Merola, fou un dels clubs referents del futbol sala a la comarca del Berguedà Substituí el desaparegut JAC Ametlla Durant quinze anys competí en categories estatals, i arribà a la tercera màxima categoria del futbol sala espanyol Jugava al pavelló de Puig-reig El president del club durant els seus vint-i-tres anys d’existència fou Enric Escudé Desaparegué l’any 2010

Alternà diferents modalitats com la bicicleta tot terreny, la carretera i el ciclocròs En 2001 competí pel Kelme amateur i guanyà el Gran Premi Macario Disputà les dues temporades següents com a professional de la carretera en el mateix equip, i participà en el Giro d’Itàlia 2002 Es requalificà amateur i guanyà el Memorial Valenciaga 2004 El 2005 es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs L’any 2006 competí novament a la carretera amb el Tres Molinos Resort