Resultats de la cerca

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de ciclocròs El 1982…

Especialitzada en proves de mig fons i fons, s’inicià al Club Natació Sabadell Entrenada sempre per Albert Tubella, el 2009, guanyà set medalles d’or en el Campionat de Catalunya júnior, la medalla de plata en 400 m estils i la de bronze en 1 500 m lliure en el Campionat d’Espanya d’hivern, i l’or en 800 m lliure i 400 m estils en els d’estiu En el Campionat d’Europa júnior 2009, aconseguí la medalla de plata en 1 500 m i el bronze en 800 m lliure El 2010 tornà a brillar en el mateix Campionat, es proclamà campiona continental de 1 500 m lliure i aconseguí la plata en 800 m lliure Poc després…

Membre del Centre Excursionista Penedès i del Grup Excursionista Puig Cúgul de Torrelavit, escalà les 782 agulles de Montserrat ressenyades al mític llibre Montserrat pam a pam operació Montserrat 1977 Fou la segona persona a aconseguir-ho, després de Josep Barberà, però, a més, trobà 117 agulles més que també escalà i establí una nova fita en l’escalada montserratina

Es formà als equips base de l’Ulldecona, el RCD Espanyol i el FC Barcelona 2004 Encara com a jugador de l’equip filial, debutà amb el primer equip 2010 Al juliol del 2011 fou traspassat al Chelsea anglès, amb el qual es proclamà campió de la Lliga de Campions i de la Copa 2012 La temporada 2013-14 jugà cedit al València i la 2014-15 al Stuttgart alemany Amb la selecció espanyola ha estat campió d’Europa sub-17 2007 i sub-19 2009, i ha disputat els Jocs Olímpics de Londres 2012

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant

Defensa que s’inicià en el CP Calafell, completà la seva formació en el FC Barcelona Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Com a sènior, jugà al CH Vila-seca tres temporades, al CP Vilafranca una i al CP Calafell

Jugà amb el Patín Club 1945-49, amb el qual fou subcampió d’Espanya 1949, el Centre d’Esports Sabadell 1949-50 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on es retirà després de guanyar cinc Campionats d’Espanya 1951, 1954-57 i cinc de Catalunya 1951, 1952, 1953, 1955, 1956 Amb la selecció espanyola, aconseguí el Campionat del Món i d’Europa de Barcelona 1951, 1954 i la Copa de les Nacions de Montreux 1952, 1953 Després de la seva mort, el 1987, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on treballava, instaurà un torneig amb el seu nom durant el Festival de la Infància i…

Presidí el Club Hoquei Piera 1984-91, 1993-95 El seu primer mandat coincidí amb l’etapa més brillant de l’entitat, que la temporada 1986-87 participà per primera vegada en una competició europea El 1990 fou subcampió de la Lliga Catalana i el 1991 acabà tercer a la Lliga

Membre del Club Egara, ocupa la posició de defensa Jugà en la divisió d'honor espanyola, i guanyà una Lliga 2016 Jugà en el Leuven belga 2016-18, i la temporada 2018-19 retornà a l’Egara, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 2019 Formà part de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on obtingué diploma olímpic, i fou medalla de plata als Campionats d’Europa 2019