Resultats de la cerca

De família humil, començà a jugar de molt jove i ben aviat fou considerat un futbolista excepcional i fou premiat ja en les categories infantil i juvenil del futbol brasiler Amb 17 anys formà part de la selecció brasilera que guanyà el mundial dels EUA del 1994, si bé no arribà a jugar cap partit L’any següent fitxà pel PSV Eindhoven d’Holanda, on jugà durant dues temporades Fou medalla de bronze amb la selecció del Brasil als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1996 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual aconseguí la Recopa d’Europa del 1997 i el guardó de màxim golejador de la lliga…

Es formà com a futbolista al Grêmio de Porto Alegre Debutà en el primer equip del Grêmio l’any 1997, i el 2001 fitxà pel Paris Saint-Germain L’estiu del 2003 Ronaldinho Gaúcho sobrenom pel qual es coneix els brasilers de Rio Grande do Sul esdevingué el primer gran fitxatge del Futbol Club Barcelona  sota la presidència de Joan Laporta Al capdavant d’un equip renovat, guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i tres Copes Catalunya 2003, 2004, 2006 Posteriorment jugà amb l’AC Milan 2008-11, i amb els equips brasilers del Flamengo 2011-12,…

S’inicià a R B Revista Barcelonista , i el 1991 s’incorporà a la plantilla del diari Sport , del qual ha estat redactor en cap seguint l’actualitat del Futbol Club Barcelona Ha publicat les biografies d’alguns jugadors i entrenadors del Barça, com Ronald Koeman, Ronaldo, Rivaldo, Figo, Ronaldinho, Lionel Messi i Frank Rijkaard Destaquen els llibres Fábrica de Campeones La Masia, la gran cantera del Barça 1996, Ronaldo, ésta es su vida 1997 i Figo, nacido para triunfar 2000

Davanter fitxat com a substitut de Ronaldo, milità en el FC Barcelona dues temporades 1997-99 Guanyà la Lliga les dues temporades i guanyà una Copa del Rei 1998 i una Supercopa d’Europa 1997 Disputà 55 partits ofi-cials i marcà 21 gols Posteriorment actuà a l’Olympique de Lió i al Vila-real

Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de Catalunya És autor…

Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…