Resultats de la cerca

Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya

L’any 1975 fou un dels membres fundadors de la Sociedad de Cetreros de Cataluña, primera societat catalana de falconeria, de la qual fou vicepresident Es convertí en el primer criador, al nostre país, de falcons pelegrins en captivitat És membre i actual vicepresident del Grup de Falconers de Catalunya

S’inicià en el Trialsport a dotze anys Fou campió d’Espanya i de Catalunya juvenil individual i per equips 2009, 2010, i el 2010 es proclamà campió d’Europa júnior En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya 2012, 2013, 2014, 2016, el d'Espanya 2015 i el Campionat del Món 2015, competició en la qual també fou subcampió 2013, i, a més, es proclamà campió del món per equips 2012, 2013

Format al Club Natació Lleida, l’any 1989 passà a entrenar al CAR de Sant Cugat i fitxà pel CN Metropole, de Canàries El 1994 passà al Club Natació Catalunya Fou campió de Catalunya en 400 m 1998, 1999, 1500 m 1989 i 4 × 200 m 1997, 1998 En l’àmbit estatal fou dotze cops campió quatre a l’estiu, en 400 m 1999, 1500 m 1990, 1994 i 4 × 200 m 1997, i vuit a l’hivern, en 400 m 1991, 1992, 1993, 1500 m 1991, 1992 i 4 × 200 m 1991, 1997, 1998 Entre els anys 1991 i 1998 fou trenta-cinc vegades internacional, entre les quals participà en dos Jocs Mediterranis 1991, 1993, tres Campionats d’Europa 1991…

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom

S’inicià en ciclisme de muntanya al Club BTT Lleida, però s’especialitzà en pista i carretera Guanyà la medalla de bronze en persecució individual i per equips als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 També participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 D’altra banda, guanyà la medalla d’or en persecució individual al Campionat del Món 2004 —on vencé el britànic Robert Hayles i baté el rècord estatal de la distància 4 km amb un registre de 419,382 min—, la medalla de plata 2005 i la de bronze 2003, 2007 També aconseguí el bronze per equips al Mundial 2004 Guanyà proves de la Copa del Món de persecució…

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on debutà amb el primer equip l’any 1966 i jugà durant tota la seva carrera esportiva Aconseguí set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, sis Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, cinc Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa 1979 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 L’any 1977 deixà de ser el porter titular i començà a exercir d’entrenador del primer equip El 1981 es retirà i deixà el càrrec d’entrenador

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva

Fundat al novembre del 1967, el primer president fou Josep Trepat Començà practicant a les piscines del Camp d’Esports i el 1972 es traslladà a la piscina coberta dels Camps Elisis, on consolidà l’equip i l’escola de natació El 1980 comprà els terrenys de Gualda i el 1985 inaugurà una piscina de 50 m Destacaren Itziar Esparza, campiona d’Espanya de natació en diverses ocasions, Sergi Roure, campió de Catalunya i l’entrenador Jordi Cadens El 1991 impulsà la secció de tennis i el 2004, la d’esquaix També practica pàdel, atletisme, gimnàstica i gimnàstica rítmica, i disposa d’escola…